Apunts de campanya

Abstenció: Diumenge anirem a votar. A diferència d’altres anys no hi ha «clima electoral», no hi ha l’ambient necessari perquè la gent vagi a votar en massa. En bona part aquest fet pot ser provocat pel desencís independentista després del 2017, però crec que també hi ajuda que els catalans -com el conjunt dels europeus- no acabin d’estar bé. No es troben a gust. L’augment del cost de la vida, els canvis en els barris, la inseguretat en tots els àmbits. Tot un seguit de coses que fa que els ciutadans no tinguin gaire esperança en el futur. Tampoc ajuda les poques ganes amb què els mitjans estan seguint la campanya. En les darreres eleccions catalanes, les del 2021, la meitat dels catalans no va anar a votar. Un fet insòlit. Això no passarà diumenge, però la participació no serà gaire més alta. L’abstenció serà una de les claus d’aquestes eleccions, sobretot veure qui són els que s’abstenen. En aquestes eleccions, el desencís, el cabreig i l’esperança estan més repartits que mai.

- Sánchez: Pedro Sánchez va marcar la primera setmana de campanya. La seva «espantada» de cinc dies va fer girar tota la campanya electoral al voltant de la seva persona durant la primera setmana. És difícil saber l’impacte que això suposarà la nit del 12 de maig. El que està clar és què pretenia: reforçar les expectatives de Salvador Illa en aquestes eleccions i que el PSOE remuntés electoralment en unes europees que ja es donaven per perdudes. Sembla que pot aconseguir ambdues coses. A Catalunya, és possible que el fet «d’espanyolitzar» la primera setmana de campanya hagi aconseguit mobilitzar alguns abstencionistes socialistes que acostumen a votar a les generals i no ho fan a les catalanes. I a Europa, les expectatives socialistes no són tan pessimistes com abans d’aquells cinc dies. La pregunta és: a quin cost? Val la pena el desgast que ha significat per al president espanyol aquest «aire electoral»?

- Ja som europeus: Tot fa indicar que Aliança Catalana entrarà amb força al nou Parlament. El malestar europeu que recorre Europa en forma de protecció davant els que venen de fora arriba a Catalunya. Això no és només el signe dels nous temps, és també conseqüència del què ha passat a Catalunya en els darrers anys: la frustració que ha suposat el final del procés per a una part de l’independentisme i, sobretot, la nul·la capacitat dels partits tradicionals de parlar d’un dels temes que més preocupen als catalans: la immigració. Com diuen en castellà, «de aquellos barros, estos lodos».

- El mapa es mou: Si una de les característiques del mapa polític català actual era que amb el cicle 2010-2021 havíem passat d’un sistema de partits basat en dos grans partits, un partit mitjà i dos de petits a un sistema basat en tres partits mitjans i tres partits petits, sembla que això canviarà diumenge. No serà un retorn al 2010, serà un entremig. Ens podem trobar un o dos partits grans i un o dos partits mitjans i quatre o cinc partits petits, alguns, molt petits. El mapa polític català s’està reconfigurant i preparant-se per al nou cicle que ve. Hi ha moltes incògnites sobre els equilibris de força que hi haurà al final, però que tot es mou és evident.

- Europees i espanyoles: Amb la ressaca del 12 de maig, les maquinàries electorals tornaran a funcionar a tot drap perquè al cap de tres setmanes tornarem a votar després d’una nova campanya electoral que ens portarà al 9 de juny.

Aquestes eleccions són més importants del que pot semblar a simple vista. En l’àmbit europeu perquè l’onada reaccionària serà molt evident i és possible que els partits conservadors s’acabin aliant amb l’extrema dreta que creix imparable a Europa. I això tindrà conseqüències.

Però aquestes eleccions, que són per circumscripció única, és a dir, que tots els vots valen el mateix, no deixen de ser una segona volta «light» de les generals del 23 de juliol. D’aquí la jugada de Sánchez que no es pot permetre una patacada el 9 de juny, i ha decidit intentar guanyar els vots de la seva esquerra a costa dels seus socis de coalició. En clau espanyola, aquestes eleccions són importants perquè després de les catalanes i les europees, caldrà veure quin govern surt de Catalunya i si serà possible que Sánchez pugui tirar endavant la legislatura o això és impossible. Si ho veu difícil, l’avançament electoral estarà cantat. D’aquí la necessitat de Sánchez d’acabar bé el cicle electoral, per si hi ha avançament electoral, que el pugui encarar amb opcions de victòria. Tot es decidirà en menys d’un mes.

- Enquestes: Des de l’arribada de Tezanos al CIS ens hem acostumat a una manca de coincidència entre el que preveuen les enquestes oficials i el que diuen les de les empreses privades. És evident que les de les empreses han encertat molt més. El que és innovador en aquestes eleccions és que hi ha també una gran diferència entre el que preveu el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i el que diuen la resta d’enquestes. També el CIS discrepa de la resta. Tenim doncs els organismes públics dient que passarà una cosa i les institucions oficials dient que en passarà una altra. Diumenge veurem qui l’ha encertada.

Subscriu-te per seguir llegint