Grans viatges

Venècia flotant, exquisida i relaxant

0 vots

Girona - Girona

La llacuna vèneta dóna recer a Venècia i ocupa 550 km2 en un mil·lenari equilibri entre l’erosió del mar i l’aportació dels rius, que els seus habitants saben mesurar segons el volum que els bancs de sorra aboquen a la superfície de l’aigua. Per Fra

Un passeig per Venècia sempre s’inicia a la plaça de San Marco amb el Palazzo Ducale, el Campanile i la basílica del mateix nom amb les cinc cúpules bizantines del segle XIII. Us recomanem que no eludiu visitar l’interior d’aquesta basílica. La plaça de San Marco és el centre de la ciutat, és una plaça àmplia en forma d’angle on es troben algunes de les cafeteries més clàssiques, com el Florian o el Quadri –preneu-vos un caputxí sense espantar-vos pel preu, gaudireu d’una estona d’història.
Els carrers de Venècia sempre tenen unes indicacions que orienten cap als principals punts de la ciutat. Des de San Marco, aneu fins al pont de l’Acadèmia i La Giudecca (antiga illa de vacances dels nobles venecians) i des d’aquí fins al pont de Rialto –animadíssima zona comercial i primer nexe d’unió entre els dos costats del canal des del segle XVI. El flux de la gent, imitant el trànsit dens, us arrossegarà amb el seu cor-rent en el camí. Però no es conformeu amb seguir les vies principals, Venècia és una ciutat que us convida a ser anàrquic en el caminar: deixeu-vos absorbir i perdeu-vos entre els seus ponts, carrerons, canals i sottoporteggi (túnels sota els edificis). Sempre arribareu al punt de destinació, així que passegeu sense un rumb immediat fix. A Venècia no hi ha estrès, no hi ha botzines d’automòbils, no hi ha presses, preneu-vos el vostre temps i canvieu el xip. Pels calli –carrers– i les campi–places– veureu un munt de bancs, restaurants i botigues per als turistes. És d’això últim del que es queixen alguns dels seus habitants, com la senyora Seguso, una entranyable veneciana amb qui conversem a les escales del pont de l’Acadèmia sobre el Gran Canal.
La Venècia autèntica, la que reivindiquen els 60.000 habitants d’aquesta ciutat resignats a viure d’un turisme invasiu que converteix el centre en gairebé un parc temàtic, és la Venècia que es troba al nord. Venècia no és en si una illa, és un conjunt de dotzenes d’insule que a través de ponts formen sestiere (barris). A Venècia n’hi ha sis: San Marco, Castello, Dorsoduro, San Polo, Santa Croce i Cannareggio. En aquest últim, on hi ha el pont dels Tres Arcs, és on veu la Venècia amb fruiteries, merceries, cellers i tota el panorama urbà d’una ciutat autèntica que viu 365 dies l’any. Intentant aïllar-se de l’aclaparador però necessari turisme, aquesta part de Venècia acull el Ghetto o barri jueu: va ser tristament el primer call d’Europa en una part de la història que no hauria d’haver succeït, i els seus edificis són més alts perquè va ser necessari ampliar la superfície habitable a uns ciutadans que no podien sortir del perímetre del seu districte. El nom del bar-ri prové del verb gettare, que significa fondre metall, ja que antigament era l’activitat que s’hi realitzava.
Només a Venècia trobem góndoles ­–de color negre des del segle XVII per evitar ostentacions luxoses, no podeu marxar de Venècia sense fer-hi una passejada–; màscares venecianes –tan típiques i representatives del seu carnaval– i legatorie –papereries medievals on es pot comprar plomes, llibres de pergamí o tinta. La numeració dels carrers també és única: no se segueix un criteri per carrers sinó per districtes, i es troben numeracions de quatre xifres. Aneu a un concert de Vivaldi a l’església de Sant Vidal: ho recordareu sempre.
A l’hivern veureu passarel·les pel carrer. Això és així perquè a l’hivern l’Acqua Alta (marea alta superior als 70 cm a Sant Marc), causada pel vent de xaloc i els canvis en la pressió atmosfèrica, inunda d’aigua els car-rers de la ciutat. És quan només es pot caminar per Venècia a través d’aquests improvisats passadissos elevats. Venècia és una ciutat que s’ha enfonsat gairebé un quart de metre durant el segle XX, però cal estar tranquils, el govern italià s’ho pren com una qüestió gairebé d’estat. Tenim Venècia per temps, afortunadament.
Les illes menors de l’arxipèlag venecià són l’última recomanació que us faria. En agradables passejades en vaporetto (ferri que fa les funcions d’autobús urbà) de menys d’una hora de durada es poden visitar les petites illes de Burano –amb les cases de colors, els pescadors i les dones teixint encaix–, Murano –és universalment conegut el seu vidre i els artesans que treballen aquest material– i Torcello –silenciosa illa amb les seves dues esglésies. Necessitareu dos matins i una tarda per fer aquest recorregut. Hi respirareu tranquil·litat. Menjareu bons calamars i bacallà, així com pizzes i pasta. Venècia no és una ciutat barata. Per aconsellar un restaurant us suggereixo un criteri: busqueu un restaurant que tingui tiramisú a la carta; quan el trobeu, assegureu-vos que no és congelat i que l’ha fet la signora della casa. La resta és cosa vostra. Gaudiu de la ciutat més romàntica del món amb la parella.

Més informació a topconsulting@topconsulting.es

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Per descobrir

Deixa el teu comentari
El castell de Montsoriu, el castell gòtic més imponent de Catalunya i un dels recintes medievals [..]
De:
Fins a:

Rutes i excursions

Deixa el teu comentari
Boadella d’Empordà, Darnius o Maçanet de Cabreys ofereixen al visitant l’oportunitat de [..]
Deixa el teu comentari
Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Torroella de Fluvià, l’Armentera i Sant Pere Pescador formen [..]