Entre Llançà i el Port de Selva, a 22 metres d’alçada, un edifici quadrangular desafia la tramuntana. És el far de Punta s’Arnella, que dóna llum a les embarcacions que s’acosten a la zona portuària del Port de la Selva quan és negra nit.

La majoria dels fars de la Costa Brava es van programar gràcies a les intencions de la reina Isabel II. En canvi, el far del Port de la Selva va néixer el 1891, de la mà de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos i el recolzament de la Comisión de Faros. La ubicació inicial del nou far no estava ben definida. No va ser fins al gener de 1904 que es va decidir instaurar el far a la punta de s’Arnella.

Actualment, en la nostra societat hi ha queixes respecte a la lentitud en què es duen a terme algunes de les obres públiques. A inicis del segle XX les coses no eren diferents. Així doncs, no va ser fins al 16 de desembre de 1913 que les embarcacions van percebre una llum indicadora procedent de la punta s’Arnella del Port de la Selva. L’obra va ser adjudicada a Joan Marès Marès amb un pressupost de 49.898 pessetes, segons explica Moré, D. a Fars i Senyals marítims (2007).

Un punt d’estratègia militar

Amb l’arribada de la Guerra Civil, el funcionament del far es va tòrcer. La punta de s’Arnella va ser ocupada per forces militars. S’hi va ubicar una bateria amb dues peces d’artilleria. Per aquest motiu, el faroner va haver de traslladar la documentació, el combustible i material tècnic a la casa d’un veí del Port de la Selva. Queda clar que la ubicació del far també tenia estratègia militar. Al costat de l’edificació s’hi van ubicar, a partir de 1939 i durant una vintena d’anys, uns barracons per a militars. Eren temps de conflicte militar i de maquis.

El 1949 es van electrificar els barracons i llavors es va plantejar portar l’electricitat fins al far, fet que es va produir el 16 de març de 1955.

No només la Guerra Civil va alterar la vida quotidiana del far de Punta s’Arnella. La fi de la Segona Guerra Mundial i els temporals de llevant van portar fins al cap de Creus mines que havien caigut al mar durant el conflicte bèl·lic. L’exèrcit espanyol va haver d’actuar per protegir els mariners i pescadors que vorejaven el litoral del Port de la Selva. No obstant això, alguns dels artefactes van explotar i la detonació a les roques va fer tremolar el far en més d’una ocasió. Segons la mateixa font, aquest trontoll va fer perillar els vidres de la llanterna i l’estabilitat de l’òptica.

Model per al far de Tossa

Tot i no ser un far projectat durant el regnat d’Isabel II, el far de Punta s’Arnella té una estructura similar a la que tenien els fars clàssics de «la Catòlica». Per tant, l’edifici del Port de la Selva presenta una base quadrangular i està coronat per una torre també quadrangular. Aquesta estructura també va servir de model per al posterior far de Tossa de Mar.

El del Port de la Selva es pot considerar un far ben connectat amb el nucli urbà. A l’edifici s’hi accedeix per la carretera de Llançà que porta cap al poble. Allà, un camí asfaltat d’uns 700 metres condueix cap al far.