Vauban va posar el seu segell en molts dels edificis dels Pirineus Orientals i, de manera particular, a les fortificacions de la ciutat medieval de Vilafranca de Conflent. Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, igual que els altres dotze indrets reconeguts de l´obra de l´arquitecte, Vilafranca és un dels "Pobles més bells de França".

A 50 quilòmetres a l´oest de Perpinyà, les muralles i la torre de la Viguerie d´aquest lloc emblemàtic van ser construïts pel comte de Cerdanya, al segle XI i reforçades per les fortificacions de Vauban al segle XVII.

La matèria primera amb la qual es va construir la ciutadella es compon del marbre rosa, a diferència dels altres edificis del territori tallats en general en el mateix material però amb reflexos blaus grisos.

Al cim de mil escalons

Els carrers i edificis atreuen, pels seus encants carregats d´antigor, els turistes i caminants que són acollits en galeries d´art i restaurants. A les alçades, Fort Libéria, també nascut de l´enginy militar de Vauban, domina el panorama.

Fort Libéria va ser construït sota l´hegemonia francesa del Rosselló, entre 1680 i 1681 per assegurar Vilafranca i, posteriorment, reforçat en temps de Napoleó III entre 1850 i 1856. ­Habitada per una petita guarnició d´artilleria durant les baralles entre francesos i espanyols, el fort va ser abandonat al segle XIX abans de ser ­adquirit successivament per una persona, una associació i una col·lectivitat territorial.

En una vessant de la muntanya, la part principal de la fortalesa es separa de la resta per un fossat amb una galeria de contraescarpes des d´on es podien emboscar els soldats. Entre les peces més importants de la fortalesa hi ha una presó de dones.

Avui en dia, l´accés a Fort Libéria ofereix diverses possibilitats: en llançadora, en 4x4 o, per als més experimentats, a través d´una escala de 734 graons anomenada el "Soterrani dels 1.000 escalons". En arribar a dalt, una exposició de l´artista escocès Charles Rennie Mackintosh i un restaurant esperen els valents caminants. I als altres, també, és clar!