Notícies | Planes

De ruta

Destapa els sentits amb la ruta del suro de Cassà

Descobreix la vila de Cassà de la Selva a través d'un itinerari urbà que transcorre pel patrimoni vinculat a la seva indústria suro-tapera
27-07-2017 22:52
0 vots
Destapa els sentits amb la ruta del suro de Cassà

Destapa els sentits amb la ruta del suro de Cassà

Una de les rutes més emblemàtiques de les comarques gironines és la ruta del suro, la qual uneix els territoris surers que van de Morellàs a Cassà de la Selva, aprofitant el traçat de la ruta Pirinexus. Aquest itinerari transfronterer relliga, a través del patrimoni cultural i natural, els territoris del Rosselló, l'Alt i Baix Empordà i el Gironès, tots ells vinculats històricament a l'obtenció, transformació i comercialització del suro, especialment per a l'elaboració de taps de vi (que també es produeix a la zona) i, sobretot, de cava.

A la majoria de municipis pels quals passa la ruta del suro, el visitant hi pot trobar una proposta d'itinerari urbà que permet descobrir el patrimoni vinculat a la seva indústria suro-tapera. És el cas del municipi de Cassà de la Selva. La història d'aquest poble està estretament lligada a la indústria surera iniciada al municipi al segle XVIII. Al llarg d'aquest recorregut urbà, el visitant descobreix elements patrimonials relacionats amb el món obrer, juntament amb les magnífiques cases modernistes que varen fer construir els propietaris de les fàbriques de taps de suro o els grans propietaris forestals.

L'únic municipi on la indústria surera no només es manté, sinó que hi té un important pes econòmic en l'actualitat, és Cassà de la Selva, on els primers anys del segle XXI encara hi havia més de 500 treballadors empleats a la indústria del suro i prop de 40 empreses transformadores, algunes de les quals amb les produccions més importants de taps de suro del món. A continuació s'exposen els punts d'interès de la ruta del suro a la vila de Cassà de la Selva.

Estació del ferrocarril - Construïda el 1892

El ferrocarril de via estreta de Sant Feliu de Guíxols es va construir per afavorir la puixant indústria surera, que a Cassà de la Selva va tenir una incidència especial. L'única instal·lació que s'ha conservat és l'estació, construïda el 1892, però han desaparegut un petit edifici de serveis, la caseta de la brigada de Via i Obres, un cobert amb un moll de descàrrega i les mateixes vies. Les estacions eren els equipaments més importants que es trobaven al llarg de la línia del tren. L'interior es dividia en tres espais, que s'identificaven amb usos diferenciats: sala d'espera, despatx de taquillatge i facturació, i habitatge.

La línia del ferrocarril es va aturar definitivament l'any 1969 i, a partir de 1990, l'edifici de l'antiga estació, després de la seva rehabilitació, s'ha destinat a usos diferents: exposicions, sala polivalent i oficines.

Can Nadal - Casa modernista

Manel Nadal va fer construir aquesta casa que s'envoltaria més endavant d'un frondós jardí amb diversitat d'espècies. Les relacions entre els Nadal, fabricants i comerciants de taps i els Oller, fabricants de taps de xampany, quedaren segellades amb el casament, l'any 1918, de Joaquim Nadal i Àngela Oller, matrimoni que es va traslladar definitivament a aquesta casa, un cop acabada la Guerra Civil. L'any 1984 la casa va passar a ser propietat municipal i l'any 1989 va entrar en funcionament com a Ajuntament.

El modernisme va coincidir amb una de les èpoques de creixement de la indústria surera i a Cassà està ben representat. En aquesta casa s'utilitzen esquemes propis del modernisme i es troben referències a Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch.

Màquina de tren - Unió de poblacions sureres

Del 1892 al 1969 una línia de ferrocarril de via estreta enllaçava la ciutat de Girona amb el port de Sant Feliu de Guíxols i unia poblacions sureres importants. A banda de l'impuls que va donar a la indústria surera, la línia també va ser important per a la pagesia, ja que va comptar amb un nou mitjà de transport per portar els productes als mercats, i també per al sector més lúdic, atès que s'organitzaven serveis especials per assistir a les festes dels pobles del voltant.

La Fàbrica del Gas - La llum de Cassà

Notable exemple modernista d'arquitectura industrial. El 1896 la Societat d'electricitat de Cassà va demanar construir aquest edifici per destinar-lo a l'enllumentat públic i l'any 1901 s'hi va instal·lar la Compañía General de Alumbrado por Acetileno de Barcelona, que devia ser la que li va donar l'aspecte actual. Aquesta empresa fabricava i subministrava gas acetilè per a l'enllumenat públic de Cassà, que substituïa l'antic subministrament de petroli, tot i que ben aviat el gas acetilè va ser substituït per l'electricitat. Per produir gas acetilè se submergien pedres de carbur amb aigua i per aquest motiu l'edifici disposa d'uns grans soterranis que feien la funció de magatzem d'aigua.

Carrer Major - El nucli antic

El nucli antic de Cassà va patir una important transformació a causa de la indústria surera; al carrer Major es varen reedificar algunes cases lligades amb el món industrial amb elements modernistes i eclèctics. Una d'elles és aquesta casa, can Jubert, els propietaris de la qual també ho eren de la fàbrica Reliable (1926-1996) i de la banca Jubert i Presas (1902-1957), l'oficina de la qual estava situada a la planta baixa de l'edifici. A Cassà, de manera excepcional, a la primera meitat del segle XX hi havia dues banques, les quals varen néixer per cobrir les necessitats financeres que tenien els empresaris surers.

Alzina surera - La matèria prima

Notable exemple d'alzina surera en el tronc de la qual es pot observar la marca de l'última vegada que es va pelar per aprofitar l'escorça amb destí a la indústria surera. Aquest arbre va ser plantat l'any 1959 o 1960 davant l'entrada del desaparegut magatzem de l'industrial surer Enric Mestres i Roca i al costat de la que havia estat la cooperativa cassanenca Uprodeco (Unión de productores de desperdicio del corcho), fundada el 1952 i impulsada per empresaris surers. Era coneguda popularment com el Trust i en formaven part gairebé totes les empreses sureres de Cassà.

La Torre Salvana - L'edifici més antic

És el complex arquitectònic civil més antic i important de Cassà, format per una casa i la torre adossada. El conjunt el va aixecar al segle XVI la família Salvà, posteriorment va passar a mans municipals i a mitjan del segle XIX a la família Frigola, excepte la torre adossada, que va continuar essent de propietat municipal i que va fer la funció de presó. Els usos a què es va destinar la casa Frigola van ser, entre d'altres, d'hostal, de botiga de pa, vi i carn...

Església Parroquial - El relleu de Cassà

Es va començar a construir al segle XVI sobre les restes d'una església romànica datada a finals del segle XII i no es va acabar fins al segle XVIII. Bàsicament és d'estil gòtic, amb elements renaixentistes a la façana i neoclàssics en les capelles dels creuers. L'altar major barroc construït per l'escultor Pau Costa va ser destruït durant la Guerra Civil. De l'altar original només se'n conserven quatre columnes salomòniques, les portes de Sant Pere i de Sant Pau i l'expositor de la custòdia, mentre que la resta és una reproducció feta per Ramon Pericay en la dècada dels seixanta del segle passat.
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Per descobrir

Deixa el teu comentari
Una mirada al monument des d'una perspectiva diferent a l'habitual
De:
Fins a:

Rutes i excursions

Deixa el teu comentari
Un recorregut marcat per les referències biogràfiques i literàries de l´escriptor
Deixa el teu comentari
Pobles petits, emboscats, carregats de vida interior i envoltats de silenci els dies feiners. [..]