Aquest paio és Frank Cuesta, conegut en el món catòdic, gràcies a Cuatro, com a 'Frank de la jungla'. Ja saben que el seu programa de bestioles, de serps que et mosseguen com una retallada a la Sanitat, de ratpenats que caguen una pasta pudent, va de ficar-se en embolics sense venir al cas. Si els animals no et fan res, collons, Frank, no els donis la tabarra ni els provoquis. Però si els humans tenim als nostres animals tancats en corrals, actuant sobre l'escenari per divertir-nos, i triem a polítics perquè ens escupin titulars al 'Telediario' mentre ens empassem el companatge, els animals també hi són per divertir-nos. El vestit de feina és simple. Calçat de colors, pantalons curts, samarretes amples, i gorra cap enrere. Que no falti.
Quan Frank Cuesta va aparèixer sobre l'escenari del Gran Teatre del Liceu, va aparèixer així, amb el seu vestit de feina. Anava a recollir el seu premi Ondas. Al de la jungla li han donat un Ondas? Sí, i què? També Jorge Javier Vázquez en té. I què. La selva de la tele és així. Hi viuen tota mena de bestioles. És com funciona el seu organisme. Res a objectar. És veritat que el seu programa és divertit, sobretot per en Frank, pel seu fresc desvergonyiment, per la seva senzillesa, per aquest to salvatge i res pedant que sí que tenen altres que també treballen amb animals. Però cal dir-ho ja. N'hi ha prou. Quan a Cuatro li fallen les seves estrenes, i li estan fallant totes, tiren mà de Frank de la jungla per omplir el buit. El programa és a Cuatro el que Els Simpson és a Antena 3. Per cert, visca Jordi Évole, un Ondas per apuntalar les cantonades fràgils d'aquests premis.
