No vull ni pensar la rebotiga, les converses, l'abans del que es va veure a Telecinco, que va dedicar un especial a Marta del Castillo, ja saben, la noia de la qual han passat 1.000 dies de la seva desaparició a Sevilla a les mans d'uns malvats que han dit aquest cadàver és meu però es neguen a assenyalar on trobar-lo. Tot aquest assumpte fa fàstic. Si el toca la tele, cal posar-se en guàrdia. Si la tele és Telecinco, fa pudor.

El que un no entenc, ni poc ni molt, és la col·laboració dels pares de la criatura en aquest joc obscè de rendibilitats comercials. Un entén que al principi, quan tot just res se sabia, la desesperació els portés al pitjor escenari possible i entressin a la pista a mercè dels domadors amb urpes de lleó, esperit de hiena, i maneres de peluix.

Però hores d'ara, amb el judici a l'espera de veredicte, no. No té sentit. A qui se li acudís liar Eva Casanueva, mare de Marta, perquè llegís una carta davant la càmera dirigida a Miguel Carcaño, declarat autor del crim, sap com va el rotllo de l'espectacle de varietats que, com el seu nom indica, toca tots els pals i el peix gros d'una família destrossada és molt peix.

Fa uns dies, la mare va dir, arran de la coneguda entrevista a La noria a la mare del Cuco -tir que li va sortir per la culata a la cadena-, que no volia acudir a plató perquè no volia fomentar el xou a la televisió. Quin? Al cap de pocs dies, no només ella sinó el seu marit, el pare de Marta, compartien cort de porcs amb Nacho Abad, el carronyer que alimenta la part fosca d'Ana Rosa Quintana. I ara la carta a l'assassí de la seva filla. Perquè digui on és el cadàver? La seva ingenuïtat, ni commou. Fomentant el xou, altres fan caixa.