Igor Szpakowski (Amsterdam, 1997) és actor. Un dels protagonistes del serial d´èxit de Televisió de Catalunya "Polseres Vermelles" creat per Albert Espinosa i dirigit per Pau Freixa. En la primera temporada del serial, l´Igor fa el paper de Jordi, un nen de catorze anys que pateix l´amputació d´una cama i que entra a formar part del grup de "Polseres Vermelles" com a "segon líder". Actualment TV3 ja està emetent la segona temporada de "Polseres Vermelles" amb uns protagonistes que, després de dos anys, ja són en plena adolescència i on l´´Igor ha d´interpretar un Jordi més complex que ha d´afrontar nous problemes i que ha d´aprendre a seguir endavant.

Com va començar la teva història a Polseres Vermelles?

Ara ja fa uns tres o quatre anys. En aquells moments jo estava a una agència però em vaig voler canviar a una altra. I va ser just quan m´acabava de canviar a l´agència nova que, al cap de res, em van trucar la Carolina, la meva representant, i em va dir "mira Igor tens un càsting a tal lloc, a tal hora i a tal dia" i jo hi vaig anar. Un cop al càsting vaig fer com unes cinc proves i a cadascuna d´elles vaig fer una seqüència amb un paper que ja duia estudiat. En aquell mateix càsting ja vaig conèixer l´Àlex (Monner), el Pau Freixas, i l´Albert Espinosa. I bé, sembla que els vaig agradar i em van agafar.

Així que ja estaves apuntat a una agència perquè et volies dedicar a aquest món?

Sí. Jo abans estava a una altra agència que només em passava feines per a fer anuncis, algun curtmetratge i poca cosa més. Però jo volia fer coses més grans i em vaig canviar d´agència per estar la que estic ara, que és la que em va aconseguir el càsting de "Polseres".

Què és el millor de fer un paper com el de Jordi?

Aprens molt de qualsevol paper que facis. Amb tots els papers que interpretes sempre aprens molt. Però clar amb el Jordi aprens molt a manejar les situacions difícils o que t´incomoden. Ja que bé, el Jordi està en una situació incòmode i, per tant, jo personalment fent de Jordi he après a sortir de tot tipus de situacions incòmodes que em puguin passar, saps? En aquesta segona temporada, el Jordi el que no vol és veure els "Polseres". Està apartat, ha fet una nova vida i no vol saber res dels "Polseres". I de cop es troba amb la situació incòmode d´haver de tornar a l´hospital a fer-se una proves. Llavors, a més, allà es troba el Lleó, el pega... Així que, en resum, a la primera temporada vaig aprendre a ser un bon noi, perquè el Jordi era molt bon noi, i a la segona temporada he après que s´ha de lluitar, que s´ha de seguir endavant.

I el pitjor?

El pitjor? Bé, fer-se el coix durant tota la gravació de la sèrie (riu). És que haver d´anar amb la cama recta tota l´estona fa que al final t´agafin rampes. Això i les escenes més difícils... no m´agraden massa... però vaja, s´ha de fer.

Com va anar la primera temporada? Com vareu viure l´èxit?

Doncs no ens l´esperàvem. Jo gravava la primera temporada pensant "ai que bé estic fent una sèrie i sortirà per TV3" i ja està. Però clar, quan vam saber que tenia tant èxit i que hi havia tants seguidors no ens ho creiem.

I tu, personalment, com ho vas viure?

Que tota la gent et conegui pel carrer, que et parin... Quan va començar a passar, allò era molt nou per mi. Al principi, clar, t´agrada i et fa sentir bé, et sents bé. Però després ja... després d´un temps... quan t´ho segueixen fent... clar, arriba un moment que cansa. Bé, no és que cansi però vaja, que ja no li trobes la gràcia.

Com va aquesta segona temporada? Quines diferències veus amb la primera?

La primera temporada era més tot un grup d´amics que encara no estaven a l´adolescència i que s´ho passaven bé a l´hospital. I clar, allò no era del tot la realitat. I el què té la segona temporada és que és més realista. I al ser-ho és més drama, fa més pena. Aquesta segona temporada és més sobre l´etapa adolescent i és molt més realista.

Us van advertir sobre la duresa de la segona temporada?

Doncs sí, ja ens ho van dir. De fet, això quan gravàvem la primera temporada ja ens ho comentaven. Ens deien que la segona temporada seria més dura i que els personatges tindrien molt més misteri.

Perquè creus que la sèrie enganxa tant als adolescents?

Perquè jo crec que se senten identificats amb els personatges. Jo crec que el grup dels "Polseres" que està a l´hospital podria ser un grup qualsevol que està a fora de l´hospital, no? Així que sí, jo crec que les persones que segueixen la sèrie es poden sentir identificades amb els problemes i amb les relacions que tenen els seus protagonistes.

Com continuarà la teva història com a actor? Has pensat estudiar art dramàtic?

El meu futur... bé... de moment aquest estiu aniré a Sant Francisco a estudiar anglès i, si pot ser, interpretació també i després, tornant aquí, espero fer algun projecte. Espero que pugui fer alguna cosa xula... Una peli...