Un dels 'spin-off' de la sèrie 'Mentes Criminales' ens ha "obsequiat" aquesta setmana amb un episodi que ha provocat la hilaritat del públic espanyol per la visió que ofereix de la festa de San Fermín. Espectadors àvids a la caça d'errors han disseccionat a les xarxes un capítol que fa gala de tot un conjunt de pífies i clixés.

Per a molts, el capítol és una altra mostra més de la incultura i falta de coneixement dels guionistes americans, que segueixen pensant que Espanya és una nació situada entre Colòmbia i Mèxic. I no els falta raó amb aquesta crítica. Per a mi, però, també és la prova que la figura del 'cuñao' també existeix a Estats Units. Tots coneixem exemples de gent que es creu expert en tot i proclama dogmes de fe només havent llegit un titular a Facebook i sense necessitat d'entrar a llegir la notícia. L'equip de guionistes s'ha hagut de basar en quatre coses que ha llegit en la Wikipedia per donar-nos la seva particular visió de la festa pamplonica.

La sèrie en qüestió és 'Mentes Criminales. Sin Fronteras', on se'ns expliquen les aventures d'un equip de recerca d'elit de l'FBI que s'encarrega de resoldre casos que afecten a nord-americans fora del seu país. El protagonista és l'actor principal del repartiment de CSI Nova York, Gary Sinise. Aquest 'spin-off' de 'Mentes Criminales' acaba de finalitzar la seva primera temporada als Estats Units. El capítol pamplonenc va ser el número dotze i es va emetre a Espanya el passat dijous 5 de gener a la nit, amb el suggeridor títol de 'Toro Bravo'. Després d'haver vist cremar els trons de Setmana Santa com si fossin falles a 'Missión Imposible II' o a Tom Cruise corrent els 'Sanfermines' a Sevilla a 'Noche y día', l'equip de producció de la CBS ha escrit un nou episodi més de la galeria dels despropòsits.

Resulta que hi ha un assassí en sèrie segrestant a turistes estrangers durant les festes navarreses, tallant-los les orelles i deixant-les en suposats llocs "emblemàtics" de la ciutat, com la inexistent Plaça de Vasconia. La desaparició de tres turistes nord-americans motiva la mobilització dels protagonistes. "Un viatger basc li va tallar l'orella al Quixot, no?", diu un dels personatges intentant especular sobre el mòbil de l'assassí. "Va ser ferit durant la batalla amb els molins de vent", li respon el cap. Davant la cara d'esbalaïment del seu equip, i també d'algun espectador, Sinise afegeix: "He vist la pel·lícula". Per començar, el Quixot mai va perdre l'orella ni va visitar Navarra. Tot i així, al fallit projecte d'Orson Welles d'adaptar la novel·la de Cervantes al cinema amb la seva particular visió sí que hi havia una escena que transcorria a una festa de San Fermín del segle XX. Es referirien a això els guionistes?

Veient l'episodi, vaig recordar que Gary Sinise ja va protagonitzar un altre despropòsit similar a la setena temporada de 'CSI Nueva York', on un agent dels Mossos catalans col·laborava amb els protagonistes en la resolució d'un cas. Un agent amb cara de mexicà i pel qual usaven música flamenca com a carta de presentació. Durant els últims tretze anys, casualment des de la tristament cèlebre foto de les Açores, he notat un cert intent d'introduir en obres de ficció nord-americanes qualsevol referència a Espanya. Personatges que de sobte parlen de Madrid o Barcelona, encara que no tingui res a veure amb la trama. Com si hi hagués algun lobby pressionant als guionistes perquè el seu treball inclogui al·lusions a Espanya, com un premi al Govern espanyol pel suport a la política internacional de George W. Bush. No obstant això, malgrat totes aquestes referències, tot segueix reduït als tòpics de sempre: flamenc i toros.