El 1979, Nicholas Meyer estrenava Los pasajeros del tiempo, una esplèndida aventura de ciència-ficció en què H.G. Wells viatja als nostres dies per atrapar Jack l´Esbudellador, que s´ha servit de la màquina del temps de l´escriptor per continuar perpetrant els seus crims al món actual.
Feia temps que s´especulava amb un remake cinematogràfic del film, injustament poc citat quan es parla de clàssics moderns del gènere. Però finalment s´ha materialitzat en format televisiu, amb un pilot escrit pel mateix Meyer en estreta col·laboració amb el guionista Kevin Williamson, i la veritat és que el resultat és el perfecte resum de la tensió entre ambdós estils. De Meyer hereta l´esquema argumental i algunes idees visuals molt seves que saben adaptar el referent als nostres temps (Wells, recent arribat a l´actualitat, mira meravellat un dron, transmetent una entranyable sensació de «futurisme»); mentre que de Williamson tenim aquest gust pel cop d´efecte que ja caracteritzava The Following i, sobretot, una atmosfera que sovint s´equipara a la del relat de terror.
Malgrat les seves evidents desigualtats narratives i que fonamentalment no vol ser una altra cosa que un entreteniment de sobretaula, Time after Time resulta recomanable pel seu sentit de l´humor (atenció a la ràpida captació que fa Jack del que representa ser cool a la societat moderna), la vigència del seu punt de partida i la química entre Wells i Jane, la conservadora de museu que l´acaba ajudant en la seva recerca del psicòpata. Pel que fa al repartiment, Freddie Stroma, Josh Bowman i Génesis Rodriguez no tenen el carisma de Malcolm McDowell, David Warner i Mary Steenburgen, però se´ls ha de reconèixer que saben treure punta als seus personatges i saben perfectament en quin tipus de producte es troben. La sèrie és de la cadena ABC, que de moment manté els seus plans per a una temporada sencera malgrat que les audiències no responen com s´esperava.
