La novel·la de Jay Asher Por trece razones no era de fàcil adaptació: el seu retrat de les contraindicacions de l´adolescència es prestava a uns quants efectismes melodramàtics. Afortunadament, la versió televisiva avalada per Netflix sap sortejar-los i esdevé una magnífica reflexió sobre el període més incert de la nostra vida.

La història comença quan Hannah, una noia a punt d´acabar l´educació secundària, se suïcida. Els motius es resumeixen en tretze, que es corresponen a tretze persones que, d´una manera o una altra, van ser clau en la seva dràstica decisió. A partir d´aquí, envia un recull de cintes enregistrades on, de viva veu, ho explica. La sèrie adopta el punt de vista d´una d´aquestes persones: Clay, un alumne introvertit que va estar secretament enamorat de Hannah. Cada capítol es correspon a una cinta, tot i que la història sap bifurcar-se més enllà de la seva estructura fonamental, dibuixant un retrat coral que no té manies a endinsar-se en terrenys pantanosos.

El primer que convé dir de Por trece razones és que no es tracta d´una sèrie juvenil. Va de joves, sí, i seria interessant que els adolescents la veiessin perquè s´hi parla de temes que els afecten, però està enfocada des d´una perspectiva molt adulta. És a dir, que tant hi aprendran mares i pares com filles i fills, i no es talla un pèl a l´hora de parlar frontalment de la cara més obscura del salt a la vida adulta. I més enllà d´algunes errades menors (com aquesta obsessió de Netflix pels capítols de més de 50 minuts, aquí del tot innecessària), la sèrie acaba erigint-se en una esplèndida faula sobre la dificultat d´encaixar allò que som amb allò que ens demanen ser. Un altre dels mèrits de Por trece razones és la seva estructura de thriller, que aconsegueix mantenir-te enganxat a la trama fins al darrer minut gràcies, en gran mesura, a la bona feina de tots els directors, en especial Tom McCarhty (autor de Spotlight) i Gregg Araki. I finalment hi ha, per descomptat, el seu repartiment, en particular uns Dylan Minnette i Katherine Langford que assoleixen la difícil fita d´expressar, només amb la mirada, una llarga llista de sentiments impronunciables.