El guionista, productor i director Justin Simien va estrenar el 2014 Querida gente blanca, una comèdia dramàtica independent que indagava els convencionalismes racials i com aquests es manifesten, sovint sense cap subtilesa, en una universitat nord-americana. Ara el mateix Simien ha convertit aquell film en una sèrie de Netflix que va encara més enllà, perquè no es limita als prejudicis pel color de la pell.
Ha arribat sense fer gaire soroll, segurament perquè la plataforma l'ha estrenat el mateix mes que 13 reasons why, però Dear White People (traduïda ara com a Queridos blancos) també torpedina un bon grapat de tòpics sobre el relat juvenil. La història comença quan Samantha White, locutora d'un polèmic programa radiofònic de la universitat, descobreix que la gent blanca de la facultat ha muntat una «festa de la transversalitat» en què s'han disfressat tots de negres A partir d'aquí, el clima de tensió entre les diferents comunitats universitàries va creixent, sobretot perquè l'episodi posa al descobert que els prejudicis racials no van en una sola direcció.
El millor de Queridos blancos és com transcendeix la seva pròpia denúncia racial per radiografiar els altre problemes que es troba un universitari quan es disposa a formar-se per fer un salt amb més garanties a la vida adulta. La sèrie tracta també la sexualitat, l'amor no correspost, la falta d'oportunitats i el paper de les xarxes a les relacions sentimentals, i ho fa amb un notable equilibri entre drama més o menys costumista i comèdia eixelebrada.
Això últim, sobretot, per la seva imaginativa posada en escena, que treu molta punta als recursos propis del gènere i aporta moments realment hilarants que recorden aquella injustament oblidada adaptació de Bret Easton Ellis titulada Las reglas del juego.
Un altre plat fort de la sèrie és el seu magnífic repartiment, encapçalat per Logan Browning (atenció a aquesta actriu, perquè està realment esplèndida), Brandon P Bell, DeRon Horton, Giancarlo Esposito i Nia Long.
