Netflix no sembla haver-ne tingut prou revolucionant el consum televisiu i creant una marca per a la confecció de sèries als Estats Units: com que la plataforma s´ha instal·lat a nombrosos països amb un èxit aclaparador, també ha començat a produir ficcions a cada territori per poder competir de tu a tu amb les cadenes tradicionals. A França van ser dels primers, amb aquella Marsella tirant a mediocre que ha rebut una notable acollida internacional. A Espanya han estat una mica més lents i després de molt bombo i plateret finalment s´ha estrenat Las chicas del cable, que paradoxalment versa sobre els orígens de la gran rival de Netflix, Telefònica. Aquests dies s´ha obert un fort debat, preferiblement a les xarxes socials, sobre si la marca ha repercutit directament en el producte, o bé aquest és un més de l´oferta televisiva nacional. Doncs bé, sigui de Netflix o de qualsevol altra plataforma, la veritat és que Las chicas del cable és una mala sèrie que fa uns esforços molt notables per oferir quelcom diferent, però que al final acaba sent un melodrama ple de clixés com tants altres que s´han pogut veure a les cadenes generalistes.

Situada a l´Espanya dels anys 20, la sèrie explica les desventures d´un grup d´operadores d´una companyia telefònica que, cadascuna a la seva manera, encarnen la dificultat de ser dona en una societat masclista que no li reconeix drets i llibertats. La protagonista més clara, però, és Lídia, que ha agafat la feina per intentar robar la caixa forta de l´edifici i així poder escapar de la influència del policia que li fa xantatge. Les premisses de Las chicas del cable tenen bones intencions, i fins i tot se li ha reconèixer que es fa entretinguda. Però presenta tres problemes greus i fonamentals. El primer, que insisteix a fer que els personatges verbalitzin coses i denúncies que resultarien infinitament més solvents si quedessin implícites; el segon, que en l´afany d´atraure un públic més ampli la sèrie juga a ser Moulin Rouge amb nombrosos anacronismes musicals, però cada cop que ho fa provoca una notable vergonya aliena; i el tercer, que el càsting és força discutible, especialment el masculí, i això va en detriment de la convicció dramàtica de la narració. La sèrie està protagonitzada per Blanca Suárez, Maggie Civantos, Ana Fernández, Nadia de Santiago, Ana Polvorosa, Yon González, Martiño Rivas i Concha Velasco. ?