No és cap novetat que es facin noves versions dels serials clàssics per a les noves generacions, però de moment tots els precedents (amb Dallas al capdavant) no han aconseguit fer cap ombra a l´original. Veurem què passa amb la recentment estrenada Dinastía, més que res perquè la cadena que l´ha fet possible, la CW, ha demostrat fins ara molta solvència connectant amb el públic juvenil.

Les seves sèries de superherois, i molt especialment The Flash i Supergirl, però també les seves apostes més dramàtiques, com Riverdale, han obtingut una excel·lent resposta de l´audiència. El motiu? Que la gent de la CW té molts clars els ingredients que vol veure conjugats en pantalla el seu públic prioritari, i al mateix temps se les maneguen per ser prou transversals com per atraure espectadors més adults. És a dir, que pares i fills poden veure les seves sèries sense sentir-se que no formen part del target de la sèrie en qüestió. En la majoria de casos, la seva tècnica és molt clara: expliquen històries de personatges molt joves però posant l´accent en la universalitat dels seus conflictes. Veurem si la fórmula els funciona amb Dinastía, que preserva les premisses de la sèrie original però reduint notablement l´edat dels seus protagonistes.

Dinastía, recordem-ho, és la crònica de la lluita entre dos clans, els Carrington i els Colby, pel control de la fortuna familiar. A partir d´aquí, els episodis són (almenys a l´original) una successió de punyalades per l´esquena en què tot s´hi val, sobretot el sexe i el xantatge emocional. Grant Show, que es va fer molt popular durant els 90 gràcies a Melrose Place, és l´actor encarregat d´interpretar Blake Carrington, mentre que el paper més agraït de la funció recau en Nathalie Kelley, la dolenta que manipula tothom per quedar-se tot el pastís. Tot i que ara respon al nom de Cristal Flores, el personatge de Kelley és l´equivalent modern a la mítica Alexis que encarnava Joan Collins. Al costat d´aquests dos rostres més coneguts (ella va debutar a la tercera entrega de Fast & Furious, i també va tenir un paper secundari a la magnífica UnReal), destaquen noms com Elizabeth Gillies, Alan Dale, Wakeema Hollis, James Mackay i Rafael de la Fuente. Entre els productors hi ha Brad Silberling, director de pel·lícules com City of angels o El mundo de los perdidos.