Que la primera temporada de Fargo generés tanta unanimitat entre la crítica tenia molt mèrit: al capdavall, es tractava de l´adaptació televisiva d´una extraordinària pel·lícula, i per tant era fàcil que la sèrie sucumbís a qualsevol comparació. Però el seu creador, Noah Hawley, encara havia de donar més alegries.

La primera va ser la segona temporada, una sort de spin-off de la seva predecessora que anava fins i tot més lluny en l´exploració d´un univers hiperrealista que s´esquitxava d´ocasionals incursions en l´onirisme. La segona entrega de Fargo també demostrava l´envejable ascensió de la marca, que en una antologia (això és, sèrie amb temporades autònomes entre elles) encara resulta més difícil d´assolir. I ara Hawley ens ha donat la segona alegria amb la tercera, que encara la seva recta final després de saber canviar moderadament de registre (el to és més burlesc que a l´anterior, tot i endinsar-se de nou en una dura història de perdedors) i de demostrar que té un bon ull inapel·lable amb els seus càstings.

La tercera temporada de Fargo documenta la trista, i a estones realment absurda, història de dos germans molt diferents. Un d´ells és adinerat i ambiciós, però acaba presoner d´uns sinistres tractes amb la màfia russa; l´altre, desgraciat des que va néixer, és l´etern aspirant a una vida millor i enamorat d´una delinqüent que el manipula sense contemplacions. Enmig de tots ells, una policia de forts principis que investiga el reguer de cadàvers que els dos germans van deixant pel camí, tot i que en la majoria d´ocasions de forma involuntària.

La sèrie, dèiem, té un to força més càustic que la segona temporada: Hawley hi potencia el sentit de l´humor d´alguns passatges, tornant encara més colpidores les creixents explosions de violència. El repartiment és espectacular i està encapçalat per Ewan McGregor (fantàstic en la pell dels dos germans, que sap diferenciar amb un sentit del matís extraordinari), Carrie Coon, Scoot McNairy, David Thewlis i la gran Mary Elizabeth Winstead, que torna a la televisió després de la injusta cancel·lació de BrainDead.