De totes les produccions pròpies de Movistar, segurament Vergüenza és la que s'ha estrenat amb menys soroll, ja que es tracta d'una sèrie molt més costumista i barata que La zona o La peste. I a més, va topar amb el rebuig d'una part de la crítica, que li va atribuir actituds i posicionaments que la història justament pretén criticar. Però de mica en mica s'ha anat convertint en una sèrie de culte.

El protagonista de Vergüenza és Jesús, un fotògraf de casaments que té un do particularment discutible: és la típica persona que diu i fa coses en el moment exacte que no tocaria dir-les i fer-les. Entre les seves fites quotidianes hi ha, per exemple, declarar-se a favor dels matrimonis gais però després dir veritables barbaritats a una parella d'homes a punt de casar-se, carregar-se un dinar familiar per no poder deixar de mirar els pits de la seva sogra o bé defensar que hi ha una finestra al lavabo (quan no n'hi ha) on cauen peces de roba del veí per justificar que hi ha uns calçotets bruts a sobre el bidet. Sí, la sèrie fa humor a partir de la incorrecció política, però no busca la complicitat de l'espectador, sinó que rigui amb sentiment de culpa, fer-lo partícip d'una incomoditat que a vegades fins i tot convida a tapar-se les orelles. És, fonamentalment, la crònica hiperrealista del dia a dia d'un imbècil d'aquests que tothom té al voltant. El cunyat, el company de feina, el veí.

Les crítiques a Vergüenza s'han basat, doncs, a qüestionar-li una aposta formal que justament satiritza les actituds i comentaris del seu protagonista. Sí, fa comentaris misògins, però porten implícits una denúncia de la seva existència; sí, rius per no plorar, però aquest riure parteix de la distància moral, i no de la identificació o l'empatia. Una bona prova de tot això és que les «víctimes» de Jesús són una mica nosaltres: quedem astorats del seu grau d'estupidesa, però tampoc faríem gaire més que entomar i mirar cap a un altre costat. Creada per Juan Cavestany i Álvaro Fernández Armero, la sèrie té entre els seus principals actius una esplèndida parella protagonista, Javier Gutiérrez i Malena Alterio. Però, al final, tan important és patir els estralls del que fa Jesús com assistir al via crucis de la seva dona, plena de matisos i, sobretot, d'eines per entendre fins a quin punt Vergüenza és conscient del que planteja.