Notícies | Críticas de Cine

Cinema. Crítiques

«Anabelle vuelve a casa»

19-07-2019 11:25
0 vots

País: Estats Units. 2019. Color. Durada: 106 minuts. Títol original: «Annabelle Comes Home». Direcció: Gary Dauberman. Guió: Gary Dauberman. Intèrprets: Mckenna Grace, Patrick Wilson, Vera Farmiga, Madison Iseman, Katie Sarife, Stephen Blackehart, Steve Coulter. GIRONA (ALBÉNIZ CENTRE, OCINE), SALT, BLANES, FIGUERES (CINES FIGUERES), OLOT, PLATJA D’ARO i ROSES.

Expediente Warren és, a més d’una excel·lent pel·lícula de terror, el punt de partida d’un univers narratiu que ha sabut expandir-se amb habilitat, tot i que amb una qualitat desigual. Una bona prova és la saga Annabelle, elaborada a partir de la nina que els Warren guarden al seu particular museu dels horrors i que funciona a mode de demiürg cap a una realitat paral·lela plena d’espectres venjatius. La primera entrega comptava amb ensurts memorables però sucumbia a un convencionalisme narratiu que arribava a fer-se irritant. La cosa millorava molt a la segona part, Annabelle: Creation, en gran mesura perquè el director David F. Sandberg sabia dotar-la d’una ànima pròpia que la situava molt per sobre de les expectatives. La tercera, que funciona com a crossover amb la saga Expediente Warren, no cau tan baix com la primera però tampoc aconsegueix ser tan brillant com la segona: és, d’una banda, un notable exercici de suspens que sap clavar-te a la butaca amb unes atmosferes tèrboles centrades en les nostres pors quotidianes però, de l’altra, es deixa endur per algunes solucions previsibles (la principal de totes elles, la qüestionable intel·ligència d’alguns personatges) que acaben perjudicant el seu potencial expressiu. No hi ha dubte que Gary Dauberman coneix com ningú el material i es nota que va ser un dels pares de la criatura, però també és veritat que si hagués apostat més fort per trencar el cànon estaríem davant d’un film infinitament més efectiu. Compte, que en conjunt funciona bé, conté escenes que inciten a cridar (sobretot durant la primera meitat, quan es tracta més d’insinuar que de mostrar) i sap posar-se entremaliada quan toca, però que hi hagi girs i situacions que recordin tantes pel·lícules anteriors la fa massa de manual, massa dependent dels codis prototípics del gènere. En tot cas, Vera Farmiga i Patrick Wilson hi continuen demostrant perquè els Warren s’han guanyat a pols un lloc d’honor a l’imaginari del terror actual.

Consulta la <a href="https://oci.diaridegirona.cat/cine/cartelera/girona/">cartellera aquí</a>.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Fotos de cine

Noche de bodas
Noche de bodas
Noche de bodas
Noche de bodas
Noche de bodas

Noche de bodas

Una núvia participa, al costat del seu marit i l'acomodada i excèntrica [..]

Prev
Next

Suggeriments ...

Deixa el teu comentari
En aquest espai projectarem pel•lícules amb temàtiques diverses i reflexionarem entorn dels
Deixa el teu comentari
Reflexionar sobre la revolució a partir del cinema: la mostra olotina que promou la simbiosi