«Feliz día de tu muerte 2»

C Girona (Ocine), Salt, Blanes, Figueres, Olot, Platja d'Aro i Roses.

Feliz día de tu muerte aconseguia donar aire fresc al cinema de terror gràcies a la seva aposta per fusionar el slasher de tota la vida amb el cinema de bucles temporals. I el més important, sense sucumbir a un excés de recreació en la forma (és a dir, un excés de pretensions) i una vocació de divertiment absolutament irresistible. Els fans de la pel·lícula patíem per la seqüela, perquè al capdavall podia tractar-se d'un simple reinici del bucle o, pitjor encara, un simple encadenat de reiteracions amb d'altres personatges. Però no ha estat així. Christopher Landon, a qui se li nota un amor pel fantàstic a prova de convencionalismes, s'ha decantat per fer el seu Regreso al futuro II particular i aquesta seqüela fins i tot aconsegueix superar l'original amb un pervers joc de miralls que, sense renunciar als seus aires d'addictiva irreverència, reflexiona sobre temes tan seriosos com la renúncia o l'anhel de viure altres vides.

Té molt mèrit fer la segona part d'una pel·lícula sobre bucles temporals i que s'acabi assemblant ben poc a la primera, i que quan ho fa sigui el seu revers fosc. Feliz día de tu muerte 2 assoleix aquesta fita portant la història al terreny de la ciència-ficció iconoclasta (pocs films moderns han aconseguit recuperar tan bé l'essència de les produccions dels 80 i de Joe Dante en particular: atenció a la màquina del temps, a mig camí entre Explorers i l'artefacte de Primer), dialogant amb sorna amb els moments àlgids de la primera entrega (de nou, quina gran interpretació de Jessica Rothe, capaç de saltar de la comèdia eixelebrada al drama intimista amb una solvència desarmant) i, sobretot, amb el seu delirant sentit de l'humor, que porta Landon a resoldre seqüències com el muntatge de suïcidis de la protagonista amb un esperit còmic que hauria encantat a John Hughes. Potser aquí acaba renunciant més del compte al slasher, que acaba essent el de menys, però la saga ja ha triomfat en el seu intent de donar una mirada diferent a uns patrons narratius poc habituals en el gènere. Si us plau, que en facin més.

Consulta la cartellera aquí