Notícies | Críticas de Cine

Cinema. Crítiques

Rambo: Last Blood

04-10-2019 11:07
0 vots

Malgrat ser un dels personatges més populars del cinema d'acció dels 80, Rambo és segurament un dels que es presta a menys nostàlgies. Això és, en gran mesura, perquè si bé Acorralado era una pel·lícula excel·lent i molt influent en l'evolució posterior del gènere, el soldat que no se sentia les cames aviat es va erigir en el símbol de la cara més reaccionària d'una era, la de Reagan i el cinema militarista de vocació propagandística. De fet, no va ser fins que Sylvester Stallone el va convertir en un antiheroi demacrat i crepuscular a John Rambo que no va recuperar aquella essència primigènia i es tornava la perfecta metàfora d'una manera pràcticament extingida de concebre aquest estil de cinema.
Rambo: Last Blood entronca amb aquell film en nombrosos aspectes: en el formal, per descomptat, perquè es tracta d'un relat aspre, sense concessions i ple de detalls que subratllen la condició gairebé metafísica del protagonista; i també en el conceptual, perquè hi ha implícita una crua reflexió sobre la impossibilitat d'escapar dels propis dimonis. Rambo mai deixarà d'estar en guerra perquè és en la guerra que troba sentit a la seva existència.

El primer que s'ha de dir d'aquesta sèrie B autoconscient és que no explica res de nou ni ho explica d'una manera especialment original. La seva trama, previsible fins a dir prou, és una suma entre nombrosos guions previs de Stallone i la saga Taken, barrejada amb aquells aires trash de les pel·lícules de venjances que anaven directes al videoclub. Ara bé, assumides les seves irregularitats i la incapacitat de subvertir el seu propi cànon narratiu, brilla quan apel·la a un cinema que ja no es fa i que emmiralla l'espectador a la faceta més hardcore del gènere. Stallone reivindica amb orgull una violència de connotacions bíbliques que en el fons té molt de políticament incorrecte i, per tant, de valenta. Coi, és que dona gust veure un film d'acció on els dolents són com són per generació espontània i troben el més horrible dels destins.

Consulta la cartellera aquí.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Fotos de cine

El viaje de Marta (Staff Only)
El viaje de Marta (Staff Only)
El viaje de Marta (Staff Only)
El viaje de Marta (Staff Only)
El viaje de Marta (Staff Only)

El viaje de Marta (Staff Only)

La Marta, una noia de 17 anys, marxa de vacances a un resort a l'Àfrica [..]

Prev
Next

Suggeriments ...

Deixa el teu comentari
Reflexionar sobre la revolució a partir del cinema: la mostra olotina que promou la simbiosi
Deixa el teu comentari
Reflexionar sobre la revolució a partir del cinema: la mostra olotina que promou la simbiosi