País: Estats Units. 2019. Color. Durada: 99 minuts. Títol original: «Zombieland: Double Tap». Direcció: Ruben Fleischer. Guió: Rhett Reese, Paul Wernick i Dave Callaham. Intèrprets: Jesse Eisenberg, Woody Harrelson, Emma Stone, Abigail Breslin, Zoey Deutch, Rosario Dawson, Luke Wilson, Avan Jogia, Bill Murray, Thomas Middleditch.
Consulta la <a href="https://oci.diaridegirona.cat/cine/cartelera/girona/">cartellera aquí</a>.
Zombieland va ser una sorpresa en el seu dia pel que explicava però sobretot per com ho explicava: al seu contagiós sentit de l’humor s’hi havia d’afegir l’entusiasta manera amb què Ruben Fleischer torpedinava tots i cadascun dels tòpics formals del cinema de morts vivents, en un exercici de metallenguatge que incloïa una llista de normes de supervivència que ha passat a la posteritat i un gag a costa de Bill Murray del tot desarmant. D’acord, com s’està dient, si esperes deu anys a veure una seqüela pots permetre’t el luxe de demanar alguna cosa més que una repetició de la jugada, o fins i tot clamar per un pas més enllà en aquesta aposta per trencar el motllo. D’acord, Zombieland: Mata y remata és més del mateix. Però al final, l’únic que es pot dir és: i què? Que sigui més del mateix mai no ha estat un problema si aquest «mateix» és funcional i permet una hora i mitja de diversió desacomplexada. Aquesta seqüela innova poc, sí, i de fet fins i tot preserva alguns tics estructurals de la seva predecessora, però igualment és un festival absolutament irresistible de metallenguatge i picades d’ullet als fans del gènere, que redunda en alguns gags però també encerta a riure’s d’ell mateix, i que acaba compensant la falta de sorpreses gràcies a l’entrega i complicitat del seu repartiment. Entre les troballes, destacar tots els diàlegs a costa de l’estupidesa del personatge de Zoey Deutch, l’impagable seqüència a l’hotel de Graceland amb els dos supervivents que semblen clons de Harrelson i Eisenberg (la discussió sobre Terminator és per emmarcar) i l’aportació d’un Bill Murray fora de control que torna a fer sang amb Garfield i la seva tendència a escollir pr0ojectes per diners. De fet, aquesta segona part és pur Fan service i és del tot normal: durant aquesta dècada, Zombieland i els seus protagonistes s’han convertit per a molts espectadors en membres de la família. I què carai, són parents que ve de gust veure.
