Al llarg de la història del cinema han estat moltes les produccions que han estat marcades per la polèmica i l'escàndol. Fins i tot obres mestres de la història del cinema no han pogut evitar estar a l'ull de l'huracà pels seus controvertits arguments.

'Ciudadano Kane', 'El acorazado Potemkin', 'Lolita', 'L'últim tango a París', 'Reservoir Dogs', 'La Naranja Mecànica'... formen part de la llista de produccions que s'han vist embolicades en la polèmica i l'escàndol. ´Violentes´, ´perilloses´, ´inadmissibles´, ´indecents´... han estat alguns dels qualificatius que van rebre en el seu moment aquestes històriques obres cinematogràfiques.

D'aquestes crítiques tampoc s'han lliurat les pel·lícules de temàtica religiosa. En aquest cas, el qualificatiu més utilitzat pels seus crítics ha estat el de "blasfema". Hi ha desenes i desenes d'exemples de produccions que han posat dels nervis a les altes esferes de l'Església Catòlica, que fins i tot han promogut boicots i protestes contra la seva exhibició.

En alguns casos, es tracta d'obres cinematogràfiques en les quals l'argument intenta apropar-se a la vida de Jesús. En altres ocasions, són produccions en les quals es retrata la vida dels fidels catòlics o dels representants de l'Església.

En totes elles, el denominador comú ha estat el malestar que han provocat a l'Església Catòlica, a qui els seus arguments no han fet ni la més mínima gràcia. Et mostrem les 5 pel·lícules que de ben segur mai trobaràs en cap fulla parroquial:

'La última tentación de Cristo'

La pel·lícula dirigida el 1988 per Martin Scorsese i basada en la novel·la 'La última tentación' de Nikos Kazantzakis, té un lloc destacat en el rànquing de les pel·lícules més polèmiques de la història. Ja abans de la seva estrena, molts grups catòlics ja la censuraven i cridaven al seu boicot. El mateix Juan Pablo II la va qualificar de blasfema. La pel·lícula va ser prohibida o censurada durant anys a Turquia, Mèxic, Xile i Argentina. Però, per què va causar tanta polèmica? Perquè es va atrevir a mostrar a Jesús com un home comú, amb els seus defectes i virtuts, capaç de fer una vida normal -també mantenint relacions sexuals- després d'evitar ser crucificat.

'La Vida de Brian'

L'obra mestra dels Monty Python, en què la que es narren de forma satírica els fets descrits a la Bíblia a través de la vida d'un home nascut el mateix dia que Jesús i que és confós amb el messies, va provocar també les ires de l'Església Catòlica. La pel·lícula, dirigida, per Terry Jones el 1979, va ser qualificada de "blasfema", "irreverent", "subversiva" i molts altres qualificatius per part de les altes esferes del Vaticà.

La pasión de Cristo

La pel·lícula rodada el 2004 per Mel Gibson va causar un enorme terratrèmol al Vaticà i va ser objecte d'una agra polèmica. Van ser molts els grups catòlics que van cridar a boicotejar una producció protagonitzada per Jim Caviezel, que ha arribat a manifestar que participar en aquesta cinta "va destrossar" la seva carrera a Hollywood a causa del buit que la indústria li ha fet en aquests últims anys. Les crítiques a la pel·lícula es van centrar, a més del seu suposat antisemitisme, en la duresa de les imatges i en la particular visió de Mel Gibson sobre com van transcórrer les 12 últimes hores de vida de Jesús abans de la seva crucifixió.

L'exorcista

La pel·lícula dirigida per William Friedkin, en la qual es narra la possessió demoníaca d'una nena de 12 anys, va ser objecte d'una dura controvèrsia i va rebre dures crítiques per part de l'Església Catòlica, que va arribar a qualificar la cinta de satànica. La representació que es feia en aquest clàssic del cinema de terror dels sacerdots i dels exorcismes no va agradar gens al Vaticà, que va promoure el boicot a la pel·lícula. De fet, les pressions van ser tan intenses que finalment es van decidir suprimir algunes escenes.

Jesucristo Superstar

La polèmica religiosa va marcar també l'estrena de Jesucristo Superstar, una pel·lícula dirigida per Norman Jewison el 1973 que narra la vida d'un Jesucrist des-divinitzat i que no té res a veure amb la visió cristiana occidental d'aquest personatge. Aquesta producció, basada en el musical del mateix nom, d'Andrew Lloyd Webber i Tim Rice, va provocar un enorme escàndol a tot el món per la seva particular forma de presentar, en format musical, la passió de Crist des del punt de vista de Judes. A Espanya la cinta es va estrenar el 1975 en plena Setmana Santa, la qual cosa va causar nombrosos incidents en moltes de les sales on es presentava.