Han passat catorze anys des que Pixar s'avancés al fenomen del cinema de superherois i estrenés Los Increíbles, la perfecta síntesi del gènere i, al mateix temps, una divertidíssima reflexió sobre l´evolució de la família tradicional. Després d´anys d´especulacions, finalment ens arriba una seqüela que, hi ha quòrum, fins i tot aconsegueix superar la primera.

Pixar sempre ha sabut llegir els canvis del seu temps, i Los Increíbles 2 no n´és una excepció: aquesta és una història sobre l´apoderament femení, sobre el necessari canvi de rols a la llar i, també, el paper de les noves generacions. La trama comença quan el Govern, disposat a rellançar la popularitat dels superherois, converteix Elastigirl en la icona d´una nova era. Ella és la cara del bé, la que compleix les missions més arriscades i la que pren totes les decisions. Mentrestant, el seu marit es queda a casa tenint cura dle fill petit, que cada cop és més poderós, i gestionant com pot les batalles entre els alres dos. Quan apareix un malvat particularment amenaçant, la família Increïble es veurà a obligada a replantejar-se moltes coses, especialment la conciliació entre la vida personal i la professional.

Dirigida de nou per Brad Bird i amb Michael Giacchino un altre cop encarregant-se de la banda sonora (atenció al resultat, un dels millors homenatges mai fets a la música de les pel·lícules de James Bond), Los Increíbles 2 aconsegueix resultar emotiva, divertida, reflexiva, trepidant i compromesa al mateix temps. Tot un espectacle, en la línia de les grans obres de Pixar, en què destaca un excel·lent planter de veus a la versió original encapçalat per Craig T. Nelson, Holly Hunter, Catherine Keener, Bob Odenkirk i Samuel L. Jackson.