El 1968, Donald Crowhurst, un veterà de la força aèria britànica i navegant aficionat, va decidir apuntar-se a la Golden Globe Race, una competició marítima que consisteix a donar la volta al món sense parades. Les seves aptituds no eren les més indicades per a una prova tan dura, però va insistir a apuntar-s'hi diguessin el que diguessin. El motiu? Tenia molts problemes econòmics, no sabia com mantenir la dona i els seus dos fills, i el guanyador de la cursa rebia un premi en metàl·lic que li hauria solucionat tots els seus mals. Com que efectivament la seva experiència a alta mar no era precisament la d'un expert, Donald es va dedicar a enganyar els organitzadors de la cursa sobre la seva posició exacte, en un dels casos més particulars que mai ha viscut aquest esport. Aquest és el punt de partida d'aquest singular melodrama que, si bé s'agafa a alguns tòpics propis del gènere i no deixa de resultar un pèl previsible en els seus girs, juga a donar una mica la volta al «survival», un gènere que, en la seva accepció marítima, comença a tenir més títols dels que mai ens hauríem imaginat.

Una de les claus d' El océano entre nosotros (curiosa traducció espanyola per a The Mercy) és el seu repartiment, encapçalat per un Colin Firth que pràcticament apareix a tots els plans de la pel·lícula i una Rachel Weisz que un cop més aconsegueix nodris de subtileses un personatge aparentment convencional. Però el que realment sorprèn d'aquest film és el seu director, James Marsh: s bé és cert que té a la seva trajectòria algun títol força apreciable (com la injustament desconeguda Agent doble a banda d'un capítol de la magnífica sèrie The Night Of), també és autor d'un dels drames més sobrevalorats del cinema recent, La teoría del todo. La seva feina aquí, en canvi, és la d'un bon narrador que sap adequar el to i les solucions estilístiques a les necessitats de la història, i també aconsegueix treure molta punta a les potencialitats d'un actor tan encasellat com Firth. Entre els secundaris destaquen David Thewlis, Jonathan Bailey i Adrian Schiller.