David Robert Mitchell va saltar a la palestra amb un dels millors films de terror de la dècada, It Follows, una reformulació del cinema de fantasmes basada en una maledicció que, atenció, es contagiava sexualment. A banda de la seva excepcional manera de treure punta a una premissa tan punyent, la pel·lícula brillava perquè aplicava la màxima exposada per John Carpenter a La nit de Halloween: el terror pot no sustentar-se en una situació nocturna rematada amb un ensurt, sinó que la veritable por es pot manifestar a plena llum del dia i en els contextos més quotidians imaginables. Veient-la quedava clar que Mitchell era un talent a seguir, però pocs es podien imaginar que el seu següent treball seria una raresa del calibre de Lo que esconde Silver Lake, una altra relectura, en aquest cas del thriller, en què el cineasta se serveix d'innumerables cites a la cultura pop, de Hitchcock i fins i tot de David Lynch. És a dir, que Mitchell, lluny de limitar-se a reproduir el seu bon pols per al cinema de gènere, ha fet una cosa tant controvertida com lloable: arriscar-se. Es podria dir, en aquest sentit, que el director fa en aquesta obra el seu Donnie Darko particular, i que més que ara no acabi de convèncer tothom amb la mateixa intensitat, amb el pas dels anys segurament es convertirà en objecte de culte.
Presentada al darrer festival de Sitges, Lo que esconde Silver Lake se situa en una avorrida urbanització de Los Angeles i adopta el punt de vista de Sam, un ésser igualment avorrit i sense grans singularitats. Un bon dia, es comença a fixar en la seva veïna, una jove tant atractiva com enigmàtica, però aquesta desapareix sense deixar rastre. Al mateix temps, el barri es mobilitza pel que sembla un assassí de gossos. Cada cop passen coses més estranyes i Sam acaba descobrint que el seu paper en tot plegat és més cabdal del que mai no s'hauria imaginat. Plena de referències cinèfiles i literàries, la pel·lícula destaca per la seva planificació (ja a It Follows Mitchell demostrava un domini exuberant de la posada en escena) i un esplèndid repartiment encapçalat per Andrew Garfield, Riley Keough, Topher Grace, Jimmi Simpson, Riki Lindhome, Summer Bishil, Zosia Mamet, Patrick Fischler, Laura-Leigh i Callie Hernandez, de carrera ascendent des que va participar en la sèrie Abierto hasta el amanecer, Blair Witch i Alien: Covenant.
