Feliz día de tu muerte és una pel·lícula de culte entre els seguidors del terror per molts motius, però el principal de tots ells és la seva hàbil reformulació del gènere a partir d'una concepció del bucle narratiu molt hereva d' Atrapado en el tiempo: com en el film de Harold Ramis, la protagonista d'aquesta angoixant aventura es va despertant sempre al mateix dia, però amb la variant que la causant de tan singular «resurrecció» és que sempre mor a mans del mateix assassí en sèrie. Per tant, el bucle s'acaba convertint en una oportunitat per desemmascarar el psicòpata, i al mateix temps en un esplèndid pretext per donar nous aires a un estil tan aparentment rígid com el de l' slasher.

La cinta de Christopher Landon no només se sortia amb la seva a l'hora de reinventar el gènere, sinó que aconseguia un notable equilibri entre suspens i humor en aprofitar l'avinentesa per explorar el que hi ha d'absurd en els patrons narratius d'una pel·lícula de terror. El seu èxit internacional (va recaptar 125 milions de dòlars arreu del món i només havia costat 4,8) ha motivat una seqüela firmada pel mateix equip i que es proposa expandir l'imaginari de l'original.

A Feliz día de tu muerte 2, la nostra heroïna, Tree, viu despreocupada la seva nova vida després d'haver sobreviscut al bucle i acabat amb el psicòpata que la volia matar. Però un bon dia, després d'un incident inesperat, el bucle es reinicia. No triga a adonar-se que aquest cop la cosa va d'entendre per què el bucle es produeix, però el problema és que en tornar a reiniciar-se el dia, també recomença la persecució a què la va sotmetre l'assassí. És així com descobrirà que la seva primera experiència va tenir més matisos del que es pensava, especialment pel que es refereix a les motivacions del psicòpata. Plantejada com un pont narratiu (Landon sempre va tenir en ment fer una trilogia en què cada títol abordava una perspectiva diferent del bucle), Feliz día de tu muerte 2 destaca per la coherència formal amb la seva predecessora, l'efectivitat del seu humor negre i, de nou, el seu inspirat repartiment, format per Jessica Rothe, Israel Broussard, Suraj Sharma, Sarah Yarkin, Ruby Modine i Rachel Matthews. Per cert que, tal i com està plantejada, seria ideal veure aquesta seqüela en programa doble amb l'original: funcionen com el perfecte mirall argumental i formal.