La trajectòria de Pedro Almodóvar mai no ha estat una ciència exacta, i en els darrers anys s'ha tornat especialment desigual perquè oscil·la massa entre la seva veritable personalitat fílmica i el personatge que insisteix a crear-se. Aquesta percepció fa tota la pinta de canviar amb Dolor y gloria, en què aborda un dels seus projectes més personals.
El film explica la història de Salvador Mallo, un cineasta en el seu crepuscle. Arran d'una sèrie de retrobaments, l'home evoca la seva infantesa durant els anys 60, quan se'n va anar a viure amb la seva família en un poble de València per cercar noves oportunitats, els primers amors i la decisiva influència de la seva mare. Aquest viatge al passat és, també, una mirada introspectiva a la seva vida i obra, en un exercici que l'ha de portar a reconciliar-se amb l'art de narrar. Per l'argument queda clar que Almodóvar ha concebut Dolor y gloria com una autobiografia gens convencional que li permet reflexionar sobre la seva carrera i la complexitat de la creació.
La pel·lícula és, doncs, una mena de compendi del seu estil que contribueix a fer balanç d'una de les trajectòries més singulars i suggestives del cinema contemporani. Agradarà més o menys, i és cert que té uns quants títols irregulars, però no hi ha dubte que el seu cinema mai no deixa indiferent. Com és habitual en ell, a Dolor y gloria Almodóvar ha comptat amb un repartiment extraordinari encapçalat per Antonio Banderas, Penélope Cruz, Asier Etxeandia, Leonardo Sbaraglia, Raúl Arévalo, Julieta Serrano, Nora Navas, Neus Alborch, Rosalía i Cecilia Roth. La banda sonora ve firmada pel seu compositor habitual dels darrers anys, Alberto Iglesias.
Consulta la cartellera aquí
