Cada adaptació en imatge real que fa Disney dels seus clàssics animats fa més por que l'anterior, però no hi ha dubte que si n'hi ha una que mereixerà el risc és Dumbo. No només pel potencial dramàtic i visual de la història original, sinó perquè suposa una nova oportunitat per reconciliar-se amb Tim Burton després d'uns anys tirant a erràtics.
Pocs clàssics de Disney tenen el poder de suggestió de Dumbo. A banda del seu sentit de la meravella, que l'animació sabia capturar en unes imatges inesborrables, brillava pel rerefons tràgic d'una història que és la perfecta metàfora del nostre paper en un món on la diferència es penalitza sistemàticament. L'adaptació en imatge real posa a prova l'hiperrealisme actual dels efectes digitals per posar al dia un relat que ho té tot a favor per guanyar-se una nova generació d'espectadors. Ara bé, hi ha una dada que és tot un símptoma dels temps que corren: el nou Dumbo dura 45 minuts més que l'original.
La pel·lícula preserva l'estructura argumental de la de 1941, amb l'amo d'un circ, Holt Farrier, demanant als seus fills que tinguin cura d'un elefant acabat de néixer amb la peculiaritat de comptar amb les orelles més grans que han vist mai. Al principi, el petit elefant és la riota de tothom, però quan descobreixen que les orelles li serveixen per volar es converteix en el principal reclam d'un circ que travessava una greu crisi d'atenció. A banda dels seus exuberants efectes visuals i el segell inconfusible de Burton, un dels grans atractius de Dumbo és el seu repartiment, encapçalat per Colin Farrell, Michael Keaton, Danny DeVito, Eva Green, Alan Arkin, Nico Parker, Finley Hobbins, Deobia Oparei, Joseph Gatt i Sharon Rooney.
Consulta la cartellera aquí.
