Un matí qualsevol en la vida aparentment normal de Joan Stanley, una anciana també aparentment normal, agents del MI5 es van presentar a casa seva i la van detenir com a sospitosa en un cas de filtració de secrets a la KGB durant la Guerra Freda. Per descomptat que tothom se sorprèn molt, des dels seus amics i coneguts fins a alguns dels agents que la van a buscar, però resulta que és veritat: la Joan ha estat, durant la seva llarga trajectòria al servei de l'espionatge britànic, una agent doble. Complia missions en nom de la pàtria i la Reina, però també passava informació als seus col·legues russos. Durant l'interrogatori a la seu dels serveis secrets, Joan ens fa viatjar als calaixos més recòndits de la seva memòria, des de la seva primera presa de contacte amb el comunisme a finals dels anys 30 fins a la seva conversió definitiva en una agent doble al servei de la KGB durant els anys més convulsos de l'espionatge internacional. Aquest és el punt de partida de La espía roja, un thriller amb tocs de melodrama basat en la història real de Melita Norwood, l'espia britànica que més temps va treballar per als russos i també una de les persones que millor va saber entabanar els sofisticats sistemes de seguretat de la Gran Bretanya.

Dirigida per Trevor Nunn, La espía roja vindria a ser com una novel·la filmada de John Le Carré però sense la capacitat de l'escriptor per oferir diagnosis àcides del món en què vivim. És a dir, que la pel·lícula encerta a reproduir amb uns mínims de rigor la història de la seva protagonista i aconsegueix mantenir l'interès mentre va saltant d'època i context dramàtic, però al mateix temps és excessivament moderada a l'hora d'aprofundir en les seves lectures polítiques. Una llàstima, perquè en la història de Norwood, una d'aquelles que t'has de llegir dos cops per poder-te-la creure, es prestava a una visió de les tensions polítiques molt més punyent, i més si assumim que la dona va aconseguir estar fora de tots els radars durant dècades. Si bé el film peca d'academicisme, s'ha de reconèixer que conté moments que irradien veritat, en gran mesura que l'extraordinària composició de Judi Dench. Al seu costat destaca un notable planter de secundaris que inclou Sophie Cookson, Tom Hughes, Stephen Campbell Moore, Tereza Srbova, Kevin Fuller, Laurence Spellman, Robin Soans i Simon Ludders.

Consulta la cartellera aquí.