Amb The conjuring (Expediente Warren), James Wan va iniciar una lucratiu univers en expansió en què alterna títols més «importants», els que dirigeix ell, amb d'altres que simplement produeix i que busquen explorar la seva infinita galeria de fantasmes. La Llorona, basada en un mite popular mexicà, pertany a aquests últims.
Segons la llegenda, fa molts i molts anys una dona va embogir de gelosia i va ofegar els seus propis fills. Consumida per la ràbia i la culpa, ella mateixa es va llançar al riu, però els seus actes van comportar una maledicció: continuar atrapada al nostre món com a espectre, abocada a repetir la història de la seva tragèdia amb els fills dels vius. A partir d'aquí, una dona dels nostres dies haurà d'afrontar totes les seves pors per fer front al fantasma, que sempre es manifesta plorant i sempre amb la intenció d'ofegar els nostres nens. El director Michael Chaves firma una previsible però solvent successió d'ensurts que, com la majoria de produccions de Wan, encerta a l'hora de crear unes atmosferes molt tèrboles que apel·len als nostres terrors infantils.
La Llorona té les característiques habituals de l'univers sorgit arran de The Conjuring: un pressupost tirant a baix, una durada estàndard (90 minuts) i un esforç més que notable per fer creïble el fenomen sobrenatural. En aquest sentit, les aparicions de la Llorona acaben essent el plat estrella d'un film que també compta amb un notable repartiment encapçalat per Linda Cardellini, Raynond Cruz, Madeleine McGraw, Sean Patrick Thomas, John Marshall Jones, Jaynee-Lynne Kinchen i Patricia Velasquez, que torna a la primera línia dues dècades després de saltar a la fama per La Momia.
Consulta la cartellera aquí.
