Ralph Fiennes va començar la seva carrera com a director a Coriolanus, adaptació d'un text de William Shakespeare que ja establia les seves virtuts i els seus defectes darrera la càmera: entre les primeres, un domini molt notable de la direcció d'intèrprets i una certa capacitat per esprémer les possibilitats narratives del pla cinematogràfic, mentre que entre els segons hi havia un academicisme pretensiós que perjudicava seriosament el ritme narratiu. El seu segon treball com a realitzador, The Invisible Woman, consolidava aquesta anàlisi, a partir de la història de l'amor secret de Charles Dickens que va marcar la seva vida i la seva obra. La seva tercera pel·lícula torna a partir d'un personatge real, en aquest cas el llegendari ballarí rus Rudolf Nureyev, per reincidir en les mateixes constants: continua demostrant una notable sensibilitat expositiva en alguns passatges i els intèrprets estan tots fantàstics, però la narració esta molt allargassada i la seva estructura en flashbacks es revela com a innecessària i atropellada.
El bailarín se situa a l'any 1961, quan Nureyev fa la seva primera gira fora de la Unió Soviètica i aterra a París amb la secreta intenció de desertar. Mentre es dedica a fer els contactes necessaris per quedar-se a viure a Occident, el film es dedica a repassar els moments més cabdals de la seva vida, aquells que l'han portat a prendre la decisió més dràstica de totes les que ha pres.
Fiennes bascula entre el drama íntim i el retrat històric, i potser el més sorprenent és que la dansa, justament el que més contribueix a entendre la personalitat de Nureyev, està mostrada com un element excessivament secundari dins la trama. Amb tot, és una aposta interessant en què Fiennes es reserva un dels papers més llaminers de la funció i també compta amb notables aportacions del debutant Oleg Ivenko, Louis Hofmann, Sergei Polunin, Olivier Rabourdin i Adèle Exarchopoulos, la magnífica protagonista de La vida de Adèle.
Consulta la cartellera aquí.
