La novel·la La vida sense la Sara Amat de Pep Puig va guanyar el premi Sant Jordi l'any 2015. Basada en una mirada als anys 80 plena de nostàlgia però també d'apunts poc habituals en evocacions d'aquella dècada, proposava una història d'iniciació que defugia tant com podia les convencions d'aquest tipus de relats, i al mateix temps reflexionava sobre aquells llegats de la infantesa i l'adolescència que s'acaben convertint en part fonamental de la nostra identitat. La novel·la de Puig té ara la seva versió cinematogràfica produïda per Isona Passola i la Xarxa de Comunicació Local (en la que és la seva primera producció de ficció) i dirigida per Laura Jou, cineasta que fins ara ha estat especialitzada en la direcció de nenes i nens. Amb aquest currículum, no cal dir que una història com la que explica La vida sense la Sara Amat encara es torna més engrescadora: el 90 per cent de la funcionalitat d'aquestes pel·lícules acaba depenent del carisma i del talent dels seus intèrprets. En aquest cas, el repte de fer versemblant tot el que s'explica recau en Biel Rossell i María Morera.

Rodada amb una senzillesa absolutament encantadora i la vista posada en aquelles coses dels 80 que sovint no troben lloc en recreacions de l'època, La vida sense la Sara Amat se centra en el Pep, un nen de 13 anys que, com cada any, passa l'estiu al poble dels seus avis. Està secretament enamorat de la Sara, la seva veïna. Una nit qualsevol, la nena desapareix sense deixar rastre, però apareix aviat on menys se l'esperava: la seva habitació. Resulta que la Sara ha fugit de casa seva i li demana al Pep de quedar-se amb ell fins que arribi el dia de marxar del poble. Malgrat que sap que tothom l'està buscant, el nen accepta la petició i comença a viure una doble vida. En una, és un veí preocupat per la Sara que continua fen aquelles coses que se suposa que ha de fer a la seva edat; a l'altra, es dedica a fer d'amagat tot allò que la Sara vol que faci. La pel·lícula, doncs, és una paràbola sobre aquelles persones i decisions que ens fan fer el primer salt a la maduresa, i també un retrat costumista de l'etapa de la nostra vida on comencem a entreveure la persona que acabarem essent. La vida sense la Sara Amat, que té banda sonora de Pau Vallvé, compta amb secundaris com Francesca Piñón, Isaac Alcayde, Pau Escobar i Joan Amargós.

Consulta la cartellera aquí.