Hi ha un estil de pel·lícula que, més enllà de la seva qualitat, acaba fent-se estimar perquè és necessària, perquè contribueix a visibilitzar i tractar realitats que sovint estan fora dels debats públics. Al agua gambas, comèdia francesa que aborda això tan misteriosament absent que és l'homosexualitat en el món de l'esport, és a més una bona pel·lícula que sap posar en escena un relat coral, empàtic i que transcendeix la mera denúncia. Els seus responsables s'emmirallen en tot un subgènere, el drama esportiu, i saben donar-li la volta amb una acurada descripció de personatges que no es limiten a ser el pretext per a gags més o menys eficaços, sinó que esdevenen paradigmes d'una sèrie de rols socials que són radiografiats amb sentit i sensibilitat.
El protagonista d' Al agua gambas és Mathias Le Goff, un nedador d'elit conegut per les seves medalles olímpiques que, durant una entrevista televisiva, fa uns comentaris homòfobs que aixequen molta polseguera, fins al punt que acaben en un comitè disciplinari. La «condemna» no podia ser més adequada: entrenar un equip gai de waterpolo que es prepara per participar a Croàcia al torneig per a esportistes homosexuals més important del món. Al principi Mathias s'ho pren com un tràmit per recuperar el crèdit mediàtic, però a mesura que va coneixent els membres del seu equip pren consciència del que hi havia d'absurd en els seus prejudicis. Maxime Govare i Cédric Le Gallo aconsegueixen sortejar les lleugereses i tòpics de l'evolució dramàtica d'una història com aquesta per aprofundir amb molta habilitat en els matisos d'uns personatges que en tot moment es fan molt humans i creïbles. La pel·lícula, que té tots els números per ser un dels èxits europeus de l'any, compta amb un esplèndid repartiment encapçalat per Nicolas Gob, Alban Lenoir, Geoffrey Couët, Michael Abiteboul, David Baïot, Romain Lancry, Thomas Croisière, Pierre Samuel, Felix Martinez i Jonathan Louis.
