Les nenes i nens de tota una generació es van acostumar a veure les aventures de Dora l'exploradora, una sèrie d'animació efectiva però repetitiva fins a la desesperació. Basada sempre en la mateixa estructura, amb la protagonista havent de buscar alguna cosa i els seus amics ajudant-la a superar tots els obstacles, tenia com a principal virtut que sabia connectar amb el seu públic natural i introduïa alguns aspectes pedagògics prou eficients. No era gens descabellat pensar que acabaria tenint pel·lícula pròpia, però el que ningú no s'esperava és que aquesta fos en imatge real. Dora y la ciudad perdida, produïda pel mateix equip que va fer possibles els darrers i esplèndids llargmetratges dels Muppets, també sorprèn per la seva manera d'abordar el seu material de referència: resulta que la pel·lícula és infinitament més divertida que la sèrie i sap compensar les seves evidents deficiències (la principal de totes elles, una factura tècnica poc lluïda) amb un guió enginyós que interpel·la tants els petits com els grans.
Dora y la ciudad perdida mostra la protagonista ja convertida en una adolescent i havent-se d'enfrontar a una aventura per a la qual se sent poc preparada: l'institut. Però aquest acabarà essent el menor dels seus problemes quan es vegi obligada a buscar la llegendària ciutat d'or per poder trobar els seus pares. Com no podia ser d'una altra manera, Dora comptarà amb l'ajuda dels seus amics de sempre, en una aventura en què s'alternen les referències directes a la sèrie amb una sèrie de gags (inesperats) sobre el gènere i la pròpia idiosincràsia dels productes infantils. Tot això és gràcies a la participació en el guió de Nicholas Stoller, l'home darrere comèdies tan recomanables com Paso de ti o Malditos vecinos. El repartiment està encapçalat per Isabela Moner, Eugenio Derbez, Eva Longoria, Michael Peña, Jeffrey Wahlberg, Danny Trejo, Temuera Morrison, Adriana Barraza i, atenció, Benicio Del Toro, que posa veu a la guineu Swiper.
Consulta la cartellera aquí.
