Notícies | Cine

Cinema. Festival de Sant Sebastià

Sutherland, sobre el canvi climàtic: «L'actitud de l'ONU és una merda»

L'actor canadenc, que va rebre ahir el premi Donostia de Sant Sebastià, mostra la seva preocupació pel clima
26-09-2019 22:00
0 vots
Sutherland, sobre el canvi climàtic: «L'actitud de l'ONU és una merda»

Sutherland, sobre el canvi climàtic: «L'actitud de l'ONU és una merda»

L'actor Donald Sutherland va rebre ahir el premi Donostia en reconeixement de la seva carrera cinematogràfica i, encara que es veu incapaç de triar una pel·lícula, va assenyalar en roda de premsa que li va encantar «treballar amb Fellini», alhora que es va referir al «canvi climàtic» com un dels assumptes que li preocupen i sobre l'únic que vol dir la seva.

«Tinc fills i nets, i el món que els he deixat no és un món en el qual podran viure. Parlo seriosament, l'actitud de l'ONU és una merda», va afirmar l'actor canadenc en resposta a una pregunta sobre els refugiats a Europa, sobre el que es va limitar a dir que els seus «rebesavis» van ser refugiats i que és un tema «desesperat». «Saps que els xinesos fan servir individus ara per pol·linitzar les seves flors i pomeres, que ho fan individualment perquè ja no es fan abelles? Si condueixes ja no s'enganxen els mosquits al parabrises i ja no hi ha ocells a la meva gespa. D'això n'hauríem parlar», va dir.

Sutherland va recordar que quan el seu pare li va preguntar què volia ser, ell va contestar que volia ser actor, i «no per una influència externa, sinó per una necessitat molt intrínseca». Va anar a la universitat, va estudiar enginyeria i va fracassar. «No vaig ser molt bo», va admetre l'actor.

Tal com va indicar l'actor, quan va començar la seva intenció només era ser «un actor de teatre», on va treballar durant vuit anys. Després, va tenir l'oportunitat de treballar en el cinema i s'ho va passar «meravellosament», segons va recordar. Llavors es rodava en «cel·luloide» i ara, amb el sistema digital, no se sent «totalment ajustat a la situació» i creu que mai ho estarà. Sutherland va presentar al festival la pel·lícula The burnt orange Heresy, dirigida per Giuseppe Capotondi, sobre la relació entre fake news i poder.

Ken Loach i la precarietat

El cineasta britànic Ken Loach explora les conseqüències de la precarietat i l'ambició empresarial sense límits en una família modesta a la cinta Sorry we missed you, que forma part de la secció Perles del Festival de Sant Sebastià, després del seu pas per Cannes. «Trobar la unió és una responsabilitat política», va manifestar el cineasta de 83 anys a Europa Press, en referència a la repetició d'eleccions a Espanya el 10 de novembre després del fracàs de l'acord entre els partits d'esquerra per formar govern.

El director considera que «és inevitable que hi hagi diferents punts de vista sobre el que és possible i sobre les tàctiques». «Si parlem de mantenir l' status quo és fàcil estar d'acord, però si parlem de canviar, és inevitable que hi hagi certes diferències», va dir. No obstant això, va indicar que perquè hi hagi un govern ha d'haver-hi «unitat» i «un programa senzill», una qüestió i una responsabilitat que al seu parer és «política».

En aquesta nova pel·lícula, de nou de tall social, Loach convida l'espectador a endinsar-se en l'espiral de precarietat en què se submergeix una família, formada per pare, mare i dos fills, quan el pare troba una feina com a fals autònom que el porta a renunciar als seus deures familiars. Loach va lamentar les paraules de Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional (FMI) fins al passat mes de juliol, que va assenyalar en nombroses ocasions la necessitat de «créixer». «Això ens està destruint», va afirmar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Fotos de cine

Primeras soledades
Primeras soledades
Primeras soledades
Primeras soledades
Primeras soledades

Primeras soledades

En un institut dels suburbis parisencs, un grup d'adolescents parlen [..]

Prev
Next

Suggeriments ...

Deixa el teu comentari
Reflexionar sobre la revolució a partir del cinema: la mostra olotina que promou la simbiosi
Deixa el teu comentari
Reflexionar sobre la revolució a partir del cinema: la mostra olotina que promou la simbiosi