Abans de caure en un espiral de pel·lícules amb olor de ranci i plenes de pedanteries sobre l'art i la vida, José Luis Garci va ser un director i guionista més que notable que va fer molt per la projecció internacional del cinema espanyol. Una de les pel·lícules que més va contribuir al seu prestigi va ser El crack, estrenada el 1981 i que proposava un tens thriller ple de lectures polítiques i situat a l'agitada Espanya de la Transició. El film va tenir una seqüela més que aprofitable el 1983, que reincidia en el mateix estil i sabia conjugar molt bé les herències del noir de l'època. Ambdós títols tenien un mateix protagonista: el detectiu Germán Areta, interpretat per un memorable Alfredo Landa i la perfecta metàfora dels clarobscurs d'una era. Potser perquè fa anys que el seu cinema no aconsegueix transcendir més enllà dels seus (pocs) incondicionals, ara José Luís Garci ressuscita el detectiu a El Crack Cero, una preqüela que apel·la a l'estil d'aquelles pel·lícules i s'endinsa en una història que vol tenir molts paral·lelismes amb l'actualitat política.

A la cinta, Germán Areta, ara interpretat per Carlos Santos, rep l'encàrrec d'investigar el suïcidi d'un sastre, Narciso Benavides. Malgrat que el cas es va tancar de pressa, potser massa de pressa, el detectiu troba no pocs indicis que l'home va ser assassinat. A mesura que va indagant en les relacions personals de la víctima, el protagonista es va adonant que gairebé tothom que el coneixia tenia un motiu per matar-lo, i que el cas apunta a unes esferes molt més altes de les que mai s'hauria imaginat.

Rodada en blanc i negre i plena de picades d'ullet a les dues primeres entregues, El Crack Cero destaca pel seu planter d'intèrprets, format per Miguel Ángel Muñoz, Luisa Gavasa, Patricia Vico, Pedro Casablanc, María Cantuel, Macarena Gómez, Belén López, Raúl Mérida, Cayetana Guillén Cuervo, Luis Varela i Ramón Langa.

Consulta la cartellera aquí.