Gerardo Herrero no és un director percebut com un autor, però durant la seva trajectòria ha demostrat amb escreix ser un bon artesà per a tot tipus de gèneres i molt particularment per al thriller, un estil que porta practicant des del seu debut darrere les càmeres. A El asesino de los Caprichos parteix d'un guió d'Ángela Armero per elaborar un notable homenatge a les intrigues amb psicòpata dels anys 90, la majoria de les quals sorgides de les atmosferes de Seven. En aquest cas, l'epicentre de la narració és un assassí en sèrie que es dedica a recrear amb els seus crims les escenes dels Caprichos de Goya. Les víctimes són totes de les classes més benestants de Madrid, tot i que no tenen cap relació ni semblen tenir cap cadàver a l'armari que justifiqui el seu tràgic destí. Dues agents de policia de caràcters diametralment oposats (com mana el cànon: això va de recuperar una fórmula que s'ha demostrat molt eficaç a les taquilles) seran les responsables d'investigar el cas. I per descomptat que hauran d'explorar a fons l'univers de Goya i les lectures que se'n deriven per acabar amb aquests assassinats.

Un dels aspectes més destacats d' El asesino de los Caprichos, a banda de la seva esforçada evocació dels thrillers amb psicòpata i les seves dualitats morals, és el fet d'estar protagonitzada per dues dones que encarnen perspectives molt diferents sobre la vida i la mort. A la seva solvència hi contribueix decisivament el talent de les seves protagonistes, Maribel Verdú i Aura Garrido, molt ben acompanyades per secundaris com Daniel Grao, Antonio Velázquez, Roberto Álamo, Ruth Gabriel, Bianca Kovacs i Ginés García Millán. El film, de tan basat en ingredients sobradament coneguts per l'espectador, arriba a pecar de previsible, però l'ofici d'Herrero fa que sigui molt honest i entretingut.

Consulta la cartellera aquí.