D'entre tota l'allau de relectures dels seus clàssics animats que Disney ha anat perpetrant al llarg dels darrers anys, Maléfica no s'escapava d'alguns dels seus (mals) vicis, com per exemple l'excés d'artilleria digital, la sensació que sempre quedava per sota de l'original, i també l'abús d'un infantilisme mal entès que dilapidava tot el potencial dramàtic del punt de partida. Però tenia, almenys, una virtut: la idea d'explicar la història de La Bella Dorment a partir de la presumpta dolenta de la història contribuïa a donar-li uns aires un pèl diferents, i aconseguia desmarcar-se una mica de tanta fotocòpia en imatge real. El seu èxit, això sí, va ser inapel·lable a escala mundial, i és per això que avui s'estrena aquesta seqüela que pretén expandir l'imaginari del relat original. La qual cosa, per cert, no deixa de ser perillosa, perquè quan s'ha provat amb d'altres mites de la narrativa clàssica (cas de Blancaneus, per exemple) el resultat ha estat tirant a desastrós.

Dirigida ara per Joachim Rønning, que ja va treballar amb Disney a la darrera (i infravalorada) entrega de Piratas del Caribe, Maléfica: Maestra del mal mostra com la protagonista prova de convèncer la seva filla Aurora que les últimes decisions del Regne per preservar la pau van en detriment de la mateixa, i posa en perill la seva relació i també l'harmonia entre mons. El problema és que Aurora continua desconfiant dels veritables plans de Maléfica, que es veurà obligada a prendre decisions dràstiques per poder sortir-se amb la seva.

De nou, la pel·lícula es basa en un empatx d'efectes digitals i la confiança que l'audiència respondrà amb el mateix interès a uns personatges dels que en coneix les característiques, tot i que s'ha de dir que els tràilers apunten a una repetició de la jugada molt conservadora i sense gaire marge per a les sorpreses.

Al costat d'Angelina Jolie, el gran reclam del film, destaca un esplèndid repartiment que inclou Michelle Pfeiffer, Elle Fanning, Ed Skrein, Chiwetel Ejiofor, Juno Temple, Sam Riley, Lesley Manville i Imelda Staunton. La banda sonora va a càrrec de Geoff Zanelli, que pren el relleu al veterà James Newton Howard.

Consulta la cartellera aquí.