La factoria britànica Aardman no és una ciència exacta perquè alguns dels seus treballs pequen d'un excés d'infantilisme quan han demostrat saber fer un estil d'animació més transversal, però igualment es tracta d'una de les companyies més solvents del panorama actual. Una de les seves grans troballes és el xai Shaun, protagonista d'una impagable sèrie animada en què el llenguatge corporal i el gag d'inspiració clàssica supleixen els elements discursius, dels quals se'n riu amb una notable mala bava. Shaun ja va tenir la seva pel·lícula pròpia el 2015, on el cap visible d'Aardman, Nick Park, i el seu equip donaven el millor de si mateixos amb una història plena de matisos hilarants. Ara s'estrena una seqüela que, amb el títol Granjaguedón, abaixa una mica el nivell perquè la història és tirant a previsible, però aconsegueix divertir molt gràcies al seu sentit de l'humor absurd i uns homenatges al fantàstic absolutament deliciosos.

Dirigida per Will Becher i Richard Phelan, tot dos habituals en la realització de la sèrie televisiva, Granjaguedón comença quan Shaun i els seus amics veuen unes estranyes llums sobre la granja però continuen vivint com si res hagués passat. Però aviat s'adonen que alguna cosa sí que és diferent: una extraterrestre s'ha quedat a la Terra per observar el dia a dia dels animals i s'acaba fent amiga seva. El problema és que una sinistra organització secreta vol capturar l'alienígena i els amics de la granja hauran d'aprendre a treballar plegats si volen salvar-la. El film és un homenatge gens dissimulat a les produccions d'Amblin i Steven Spielberg dels anys 80, amb E.T. i Nuestros maravillosos aliados al capdavant, i potser l'únic retret que se li pot fer és la seva insistència a no desmarcar-se d'aquest motllo. Però en tot cas, tant de bo tot el cinema infantil tingués aquesta frescor i aquesta capacitat d'agradar per igual a tot tipus de públic. Per cert que Aardman ja treballa en la seqüela de la seva millor pel·lícula: Evasió a la granja.

Consulta la cartellera aquí.