Benito Zambrano és un dels cineastes més singulars del panorama espanyol. Malgrat que l'esplèndida Solas li va valer un gran èxit comercial i uns quants premis Goya, la seva filmografia és poc extensa i gairebé es diria que no té cap mena de pressa per anar encadenant projectes. Aquesta dosificació de talent li ha permès explorar diferents registres: des de la minisèrie basada en fets reals ( Padre coraje) fins al melodrama musical situat a Cuba ( Habana Blues) passant pel retrat tirant a convencional de l'Espanya de la postguerra ( La voz dormida).
Justament en aquesta etapa històrica situa Zambrano el seu darrer treball, Intemperie, adaptació d'una novel·la de Jesús Carrasco que reflexiona sobre les ferides del passat i com les situacions extremes poden arribar a crear complicitats inesperades.
El film té com a protagonista un nen que fuig de la violència i de l'opressió del seu poble, però no pot evitar que el persegueixin. Després de travessar una zona àrida que sembla infinita, coneix un enigmàtic pastor que s'acaba convertint en el seu protector. És així com el nen i l'home forgen una singular amistat mentre, cadascun des de la seva perspectiva, proven de refer-se dels estralls de la guerra. Barreja de road movie i western clàssic (és impossible no pensar en títols com Raíces profundas o Valor de ley llegint el seu argument), Intemperie torna a demostrar la capacitat de Zambrano per imprimir un segell molt personal a tot el que fa, encara que en aquest cas el resultat té una vocació més tradicionalista del que apunta en un principi.
El repartiment, un dels plats forts de la pel·lícula, està encapçalat pel gran Luis Tosar (quin any el d'aquest actor: encara ressona la seva memorable interpretació Quien a hierro mata i té en cartell la molt recomanable Ventajas de viajar en tren), Jaime López, Vicente Romero, Manolo Caro, Kandido Uranga, Miguel Flor De Lima, Yoima Valdés, María Alfonsa Rosso, Adriano Carvalho i Mona Martínez.
Consulta la cartellera aquí.
