Notícies | Cine

Cinema. Estrenes

«Midway»: Llum, foc, destrucció

Roland Emmerich recrea la mítica batalla de la Segona Guerra Mundial
05-12-2019 23:38
0 vots
«Midway»: Llum, foc, destrucció

«Midway»: Llum, foc, destrucció

Al cinema de Roland Emmerich se li poden retreure moltes coses, però del que segur que no se'l pot acusar és de falta de coherència: el director alemany ha apostat fort, des dels seus inicis, per les recreacions o especulacions que renuncien a tot rigor històric o fins i tot dramàtic per a benefici de l'espectacularitat pura i dura. I la veritat és que s'ha d'agrair que concebi l'entreteniment amb aquesta falta de pretensions, perquè el seu cinema és genuïnament entretingut i compensa els diàlegs i personatges irrisoris amb un pols inapel·lable a les escenes d'acció. Midway no és una excepció. A partir de la mítica batalla de la Segona Guerra Mundial, Emmerich ens clava a la butaca durant poc més de dues hores servint-se d'un mínim esquema argumental i un contagiós entusiasme a l'hora de trencar-ho tot. El punt de partida, doncs, és molt senzill, ja que comença amb les autoritats nord-americanes havent d'assumir les conseqüències de l'atac a Pearl Harbor i l'Exèrcit preguntant-se què ha sortit malament. Però si una cosa tenen clara és que l'atac japonès no pot quedar sense resposta. El focus de la història recau a partir d'aquest moment en Dick Best (sí, amigues i amics, els protagonista es fa dir Dick Best), considerat el millor pilot de la Marina i amb el punt just de valentia i temeritat per liderar l'anhelada venjança.

Emmerich dedica uns vint minuts a presentar els personatges (tots i cadascun d'ells un clixé amb potes) sense especial atenció al detall i després s'entrega a un frenètic espectacle visual que inclou acrobàcies aèries impossibles, explosions que no es corresponen amb la lògica, gestes èpiques amanides de subratllats musicals i un patriotisme general que recorda els pitjors moments de Independence Day. Si t'hi pares a pensar, és completament absurda; però si no penses mentre la mires, és molt divertida. Un aspecte clau de la seva eficàcia és el repartiment, encapçalat per Ed Skrein, Woody Harrelson (de llarg, l'únic que sembla adonar-se del tipus de pel·lícula que està fent), Patrick Wilson, Luke Evans, Aaron Eckhart, Nick Jonas, Mandy Moore, Dennis Quaid, Darren Criss, Luke Kleintank i Alexander Ludwig. Per a recreacions històriques més acurades, sempre ens quedarà La batalla de Midway, dirigida per Jack Smight el 1976.

Consulta la cartellera aquí.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Fotos de cine

Cerca del horizonte
Cerca del horizonte
Cerca del horizonte
Cerca del horizonte
Cerca del horizonte

Cerca del horizonte

La Jessica és jove, gaudeix d'una vida sense complicacions i té per [..]

Prev
Next

Suggeriments ...

Deixa el teu comentari
Teatre de Lloret - Lloret de Mar
SINOPSI: La Sara sempre ha estat sola. Té 22 anys, un nadó i el seu desig és
Deixa el teu comentari
El Rodamón - 10è cicle de tallers de mobilitat internacional Una parella sense