Des que va dirigir El nuevo mundo (i encara hi ha qui també la situaria a l'òrbita de les prescindibles), la carrera de Terrence Malick va entrar en una desconcertant espiral de misticisme eixelebrat i profundament pedant en què tot el que explica sembla tocat per la inspiració divina. Sempre hi ha coses interessants en el seu cinema, perquè sempre crea imatges molt poderoses i sempre apel·la als grans temes de la ficció, però al mateix temps arriba a irritar per les seves pretensions i aquesta obsessió per convertir la narrativa en una successió d'estampes sublimades. El árbol de la vida és la síntesi de tot això, en tant que té moments magistrals i d'altres que provoquen una riallada no buscada. A Vida oculta li passa més o menys el mateix. Si bé és veritat que modera alguns tics estètics i deu ser el més proper dels seus drames, a estones ratlla (massa) el ridícul i el seu tractament de la religió s'acosta perillosament al sermó dominical. Però s'ha de veure, perquè té seqüències magistrals i una esplèndida banda sonora de James Newton Howard.
Vida oculta explica la història de Franz i Fani Jägerstätter, dos grangers austríacs que porten una existència molt pacífica i idíl·lica entre animals, camps i muntanyes. Quan esclata la Segona Guerra Mundial, els seus veïns comencen a posicionar-se a favor del nazisme, però Franz no està disposat a donar suport a les atrocitats de Hitler i es declara objector de consciència. La decisió comportarà unes conseqüències devastadores, però Franz s'aferra a l'amor de la seva dona i la seva profunda fe en Déu per sobreviure a la tirania dels nazis.
En definitiva, un Via Crucis de tres hores en què Malick tornarà a dividir el món entre els que l'adoren i els que el detesten. La pel·lícula està protagonitzada per August Diehl, Matthias Schoenaerts, Valerie Pachner, Michael Nyqvist, Jürgen Prochnow i Bruno Ganz.
Consulta la cartellera aquí.
