La comèdia romàntica clàssica, aquella que es basa en els equívocs i la constatació que l'enamorament té molt d'absurd, és tot un art si se sap fer bé. Ja fa temps que Dani de la Orden (Barcelona, nit d'estiu, El mejor verano de mi vida) està demostrant tenir un bon coneixement dels ressorts del gènere i aquí situa la història en un dels seus escenaris tradicionals: un casament.
La protagonista, Marina, té trenta i pocs anys i ja fa temps que ha decidit viure sense lligams ni compromisos. Segurament és perquè professionalment es dedica a planificar les bodes dels altres i això, més que esperonar-la a fer el mateix, l'ha convençut de la necessitat de la solteria. Tot canvia quan coneix Carlos, amb qui s'embolica durant una nit boja i l'endemà, per una vegada, no té ganes de sortir corrents. Però resulta que Carlos està emparellat amb Alèxia, antiga companya de classe de Marina, i quan troba la seva targeta de visita als pantalons de Carlos creu que aquest li vol proposar matrimoni. I pitjor encara, pretén que Marina sigui qui organitzi la boda.
Plantejada segons l'esquema tradicional d'una veritat que no és revelada fins al clímax, convertint el trajecte en una successió de gags cada vegada més eixelebrats, Hasta que la boda nos separe deu tant a la solvència d'uns diàlegs plens de segones lectures com al carisma de Belén Cuesta, que ve de tenir un any on (per fi) ha demostrat ser capaç d'afrontar un estil de personatge diferent al de Paquita Salas. Al seu costat, Álex García, Silvia Alonso, Antonio Dechent, Mariam Hernández, Adrián Lastra, Gracia Olayo, Salva Reina, Antonio Resines, Malena Alterio, Jordi Sánchez, Ernesto Sevilla i Leo Harlem.
Consulta la cartellera aquí.
