Són ja nombroses les obres de teatre que se centren en un grup reduït de personatges que transiten per un espai únic i que veuen com aquesta reclusió, sigui forçada o no, és el pretext per dir-se quatre veritats a la cara. El plan d'Ignasi Vidal s'ha guanyat molt prestigi als circuits escènics perquè s'endinsa en realitats molt incòmodes i amb un fort component de denúncia, sobretot pel que respecta a les febleses d'un món ple de desigualtats que treu el pitjor de nosaltres mateixos. Ara el text salta a la pantalla gran de la mà del guionista i director Polo Menárguez, que afronta el repte de tractar una premissa tan teatral amb un llenguatge cinematogràfic sense perdre de vista el poder de la paraula. Tenint en compte que hi ha precedents molt il·lustres (Polanski ho va aconseguir amb escreix a La mort i la donzella i Un Déu salvatge), la sola temptativa ja és tot un al·licient.
Els protagonistes d'aquest film són Paco, Ramón i Andrad, tres amics de tota la vida que estan a l'atur des que va tancar l'empresa on treballaven. Desesperats per tirar endavant, tracen un pla que els ha de permetre tenir els recursos necessaris per sobreviure. Però el matí d'estiu en què queden per executar aquest pla, tot comença a sortir malament. El cotxe no funciona i es veuen obligats a estar-se a casa del Paco mentre busquen una solució. Al principi, la conversa està plena de distensió i banalitats, però de mica en mica van emergint les velles rancúnies, fins al punt de dir-se veritats que els aboquen a una catarsi d'imprevisibles conseqüències. Menárguez debuta amb El plan en la direcció de pel·lícules després de molts anys dedicat als curtmetratges i als documentals, i no hauria pogut comptar amb millors còmplices: els grans Raúl Arévalo, Antonio de la Torre i Chema del Barco són els protagonistes d'una funció que s'allarga poc més d'una hora i quart però que fa pinta de deixar-te més tens que algunes epopeies de 180 minuts.
Consulta la cartellera aquí.
