La ment de l'escriptor és sempre un terreny molt abonat per als exercicis de suspens i terror: autors com Stephen King n'han fet tot un estil, i són nombrosos els cineastes que s'han servit d'aquesta figura per reflexionar sobre el que hi ha de tèrbol en la creativitat. Antebellum s'adscriu a aquesta llarga tradició i la conjuga amb la denúncia social de pel·lícules de terror modernes tan populars com Get Out: la seva protagonista, Veronica, és una escriptora d'èxit que en l'intent d'ordenar les seves idees i la seva agitada vida personal acaba atrapada en una terrorífica realitat alternativa en què passat, present i futur es confonen de forma incontenible. Així, la protagonista es veu obligada a explorar els racons més foscos de la seva ment, havent de reviure episodis molt durs de la seva vida. L'única manera de sortir del pou és la resolució d'un enigma que està estretament vinculat amb traumes no superats.
Dirigida per Gerard Bush i Christopher Renz, Antebellum aconsegueix construir una intriga molt sòlida en els seus primers compassos, tot i que després, en l'intent de vestir-la de rerefons social i polític, acaba perdent solvència com a exercici de terror. És per això que mai aconsegueix reproduir les fites del seu model, Jordan Peele: Us, per exemple, feia el mateix que Antebellum, també en la seva paràbola sobre el racisme i les seves conseqüències, però no perdia mai de vista que es tractava d'una pel·lícula de gènere, en el millor sentit de l'expressió. Amb tot, és una temptativa interessant que destaca per la seva creació d'atmosferes i un excel·lent planter d'intèrprets que encapçalen Janelle Monáe (de nou demostrant que és una excel·lent actriu), Jena Malone, Jack Huston, Eric Lange, Tongayi Chirisa, London Boyce i la també cantant Kiersey Clemons.
