Mario Casas sembla haver-se proposat demostrar que és capaç d'assumir tot tipus de papers a pel·lícules de tot tipus de gèneres. A banda que porta un temps treballant tant que com a mínim ja s'ha guanyat el títol d'actor més prolífic del cinema espanyol actual. Presentada al Festival de Sitges d'aquest any, No matarás s'agafa a un motllo de thriller que normalment dona moltes alegries: aquell que succeeix al llarg d'una sola nit tan intensa que t'arriba a semblar que són moltes. El protagonista del film, Dani, és un noi afable i una mica ingenu que ha dedicat els darrers anys de la seva vida a tenir cura del seu pare malalt. Quan aquest mor, Dani es disposa a recuperar les regnes de la seva vida i fer aquelles coses que durant molt temps no ha tingut marge per fer. Una nit, el seu objectiu fa un tomb inesperat quan coneix Mila, una noia tan atractiva com enigmàtica que l'arrossega, al llarg d'una mateixa nit, a un veritable malson en què haurà de prendre decisions molt dràstiques. Ell que es volia limitar a viure, es trobarà que el repte ara serà sobreviure, i en tot moment abocant-se a situacions que mai s'hauria pensat que el tindrien com a protagonista.
Coescrita i dirigida pel manresà David Victori, autor d' El pacto, No matarás juga amb unes atmosferes molt tèrboles per plantejar la típica (però interessant) història d'un personatge que es veu obligat a enfrontar-se a les seves pròpies limitacions. Adopta, per descomptat, el format d'una faula moral en què es convida l'espectador a pensar què faria ell en el lloc del protagonista, i també hi ha una suggestiva exploració d'aquells mals que habiten en la nocturnitat però sovint queden ocults a la vista. El millor és la seva estructura en clau de malson en què no hi ha manera de despertar-se, una mica en la línia de pel·lícules amb vocació de violenta gimcana com Una noche para sobrevivir, de Jaume Collet-Serra. Al costat de Casas, que de nou hi demostra que ha evolucionat molt com a actor des dels seus inicis, trobem intèrprets tan solvents com Milena Smit, Joaquín Caserza, Victor Solé, Elisabeth Larena, Fernando Valdivieso, Albert Green i Andreu Kreutzer.
