La mort de Robin Williams va agafar tothom desprevingut i el que la va tornar particularment dolorosa, a més de la mateixa desaparició d'un gran actor, va ser el tractament d'un determinat periodisme acostumar a empastifar-ho tot. Com que va ser un suïcidi, de seguida es va activar el mecanisme de propaganda escabrosa que va impedir saber la veritat de la mort, perquè tota informació estava intoxicada per l'afany de crear un relat sensacionalista que no respecta res ni ningú. El deseo de Robin, documental de Tylor Norwood estrenat a Filmin, es proposa dues coses: per una banda, és una explicació molt frontal i honesta sobre la malaltia que va empènyer l'actor a treure's la vida, i per l'altra és una aproximació a la seva carrera i personalitat, a totes aquelles coses que el van convertir en un dels millors i més singulars intèrprets de la seva generació. Que ningú s'esperi un documental amb filigranes estilístiques ni grans descobriments d'arxiu. L'únic que volen tots els implicats, amb la vídua de Williams al capdavant, és dir la veritat, posar el focus sobre una malaltia desconeguda i acomiadar-se del protagonista de Hook sense ingerències externes. És segurament per aquesta senzillesa, i pel la manera que es diu tot el que s'hi diu, que El deseo de Robin és una experiència tan emotiva com colpidora.

El més sorprenent del documental és la seva faceta més científica. Hi veiem imatges de la vida personal i també professional de Williams (menció especial per a les de les improvisacions en un teatre prop de casa seva), però també entrevistes a metges que ajuden a entendre millor el calvari de salut pel qual va haver de passar. L'actor, tal i com va determinar l'autòpsia, temia demència amb cossos de Lewy, una patologia que costa molt de detectar i que perjudica molt l'activitat mental i física, i fins i tot la percepció de la realitat. En aquest sentit, el documental vol ser una reflexió sobre el fet d'haver de conviure amb un problema de salut que desconeixes, i les devastadores conseqüències que té per a persones que, com Williams, veuen progressivament alterada la seva manera de ser i de fer. I també és, per descomptat, un sentit homenatge a l'actor i la persona, un home capaç de provocar-nos la més forta de les riallades i al mateix temps convertir els seus personatges en un viatge a la part més fosca d'un mateix.

El deseo de Robin no pretén altra cosa que reivindicar-lo i denunciar que, massa sovint, la ignorància porta els mitjans de comunicació a banalitzar la salut aliena. Aquest cas, com es veu, va ser particularment flagrant.