Pot arribar a semblar que les candidates als Oscars d'aquest any són el resultat d'una era pandèmica en què hi hagut menys estrenes i, en conseqüència, s'estan premiant títols que en condicions normals no figurarien en cap travessa. Però el cert és que la qualitat general d'enguany és realment bona i, en el cas de la favorita, encara més. Nomadland potser no explica res que no s'hagués vist abans en el cinema de la gran Agnès Varda, per exemple, però ho fa amb una franquesa poc habitual i amb un estil narratiu que arriba a colpir de tant en que ens emmiralla al món en què vivim. És la història de Fern, una dona vídua quer va perdre la feina i la casa durant la crisi de 2008 i que ara malviu fent petites feines temporals en una fàbrica d'Amazon. Malgrat els intents de la seva germana per donar-li un sostre, Fern ha pres la determinació de no dependre de ningú i viure en una caravana. Aquest trànsit permanent no està exempt d'angoixes, però l'aboca a conèixer persones molt diferents amb qui comparteix una mateixa situació, i que en molts aspectes són la radiografia d'una societat que dóna l'esquena a qui decideix viure al marge de les noves normes.

Escrita i dirigida per Chloé Zhao a partir del llibre de Jessica Bruder, Nomadland és un desassossegant viatge ple de silencis i subtileses que arriba a emocionar pel grau de veritat que transmet. No és una ficció convencional, perquè flirteja molt amb una estètica documental molt ben sostinguda per la seva directora, i sap interpel·lar-nos perquè ens plantegem en tot moment que la vida de Fern podria ser la nostra. La feina de Zhao és cabdal (queda clar que els premis que està rebent són més que merescuts), però si la pel·lícula acaba picant tan amunt és per l'extraordinària aportació de Frances McDormand. La veterana actriu es transmuta en el personatge d'una manera tan solvent que hi ha escenes que se't fa difícil imaginar que és algú que interpreta un paper. Al seu costat, un planter d'excel·lents intèrprets que inclou professionals i amateurs com David Strathairn (actor que, com McDormand, sempre treu molta punta a qualsevol personatge que li posin al davant), Linda May, Charlene Swankie, Bob Wells, Gay DeForest i Patricia Grier. L'altre aspecte que converteix Nomadland en un film imprescindible és la seva capacitat d'anar de la denúncia global (aquesta mirada als engranatges d'Amazon) a la radiografia íntima, palesa en escenes tan memorables com la de la protagonista conversant amb la seva germana sobre els motius de la vida que porta.