Ja fa gairebé trenta anys que es va estrenar la primera adaptació del videojoc Mortal Kombat. Firmada per Paul W. S. Anderson, que després faria fortuna amb la saga Resident Evil, era una adaptació força fidel de l'imaginari del joc, però pel camí es descuidava de ser una pel·lícula: hi faltava una narrativa pròpiament dita, i ho refiava tot a la successió de coreografies que reproduïen els moments més populars dels combats. Va tenir una seqüela (horrorosa) i una sèrie televisiva que aquí no es va arribar a emetre, i durant molts anys s'havia parlat d'un reboot de gran pressupost. Ara que ha arribat, es pot dir allò de «l'espera ha pagat la pena».

Perquè sí, Mortal Kombat no canviarà la història del cinema i al final no vol ser altra cosa que un festival per als fans, però s'agraeix que es prengui les molèsties de voler explicar alguna cosa, la sinèrgia entre els personatges funciona raonablement bé i les escenes d'acció són generoses i llueixen molt. Es nota que els seus responsables, amb el director Simon McQuoid al capdavant, coneixen bé el material, perquè està ple de referències i picades d'ullet que generen l'aplaudiment entusiasta del seguidors del videojoc. El tram final és una gran demostració de fins a quin punt han entès de què anava la cosa.

Per qui no conegui el videojoc, Mortal Kombat tracta sobre una lluita ancestral entre dos bàndols que decideix el futur del nostre planeta. Any rere any, dos déus reuneixen els seus combatents, la majoria dels quals porten una marca de naixement que determina el seu destí, però també hi ha qui no la té i s'ha de guanyar el lloc a l'arena. Uns i altres inicien una cursa a contrarellotge per desenvolupar les habilitats necessàries per derrotar els seus adversaris. A partir d'aquí, la pel·lícula és molt solvent tant en la construcció d'uns personatges que no traeixen els seus motllos de videojoc (menció especial per a Kano, que té al seu càrrec els moments més divertits de la funció) com en la posada en escena d'unes coreografies realment espectaculars. Quan una pel·lícula dedica 110 minuts a un pretext argumental tan esquemàtic i no mor en l'intent vol dir que els seus artífexs han aconseguit entretenir-te molt, entris o no en l'univers que configura la història.

Una de les claus és el seu entregat repartiment, encapçalat per Lewis Tan, Joe Taslim, Jessica McNamee, Josh Lawson, Mehcad Brooks, Tadanobu Asano, Chin Han, Ludi Lin, Max Huang, Sisi Stringer, Elissa Cadwell, Mike Foenander i Hiroyuki Sanada, La banda sonora original, que recupera el tema principal del primer videojoc de la saga, és obra de Benjamin Wallfisch, responsable de la música de It.