És coneguda la tendència de Netflix ha estrenar pel·lícules apocalíptiques orientades al públic juvenil. La majoria són explotacions de films d'èxit o intents de franquícia que, afortunadament, no cristal·litzen, però de tant en tant ens sorprenen amb algun producte que com a mínim té molt clar què vol ser i no té altra pretensió que la d'entretenir. És el cas de De amor y monstruos, una simpàtica aventura de ciència-ficció que s'apropia de no poques idees alienes (és la perfecta suma entre Todo en un día, Soy leyenda, Zombieland i Monsters) per elaborar un entreteniment directe i sense pretensions. L'acció se situa en un futur no gaire llunyà en què, arran d'un desafortunat incident nuclear, els insectes s'han fet gegants i els humans ens hem vist obligats a viure en búnquers. El protagonista és Joel, un jove no especialment valent ni polifacètic que viu amb una obsessió: recórrer el centenar de quilòmetres que el separen del búnquer de la seva xicota d'adolescència. Malgrat que els qui viuen amb ell creuen que no durarà a l'exterior, Joel inicia un viatge ple de perills en què comptarà amb l'única ajuda d'un gos. Al principi, cada vegada que topa amb un monstre es queda paralitzat, però de mica es va adonant què té més pel que lluitar del que es pensava.

Dirigida per Michael Matthews, De amor y monstruos destaca pel seu sentit de l'humor (atenció al pròleg que situa l'acció a l'escenari apocalíptic), els seus brillants efectes visuals (hi ha algun insecte que es fa especialment llefiscós, per cert) i sobretot pel seu protagonista, Dylan O'Brien. El que va ser cap de cartell de la trilogia iniciada per El corredor del laberinto torna a demostrar que és un dels rostres més carismàtics de la seva generació: les seves escenes amb el gos, per exemple, es fan tan entranyables que és probable que enganxin fins i tot a qui no li agradi el gènere. Al seu costat hi trobem Michael Rooker, Ariana Greenblatt, Ellen Hollman, Damien Garvey, Melanie Zanetti, Tasneem Roc, Amali Golden, Dan Ewing, Tonia Renee, Tandi Wright, Arthur Costa i Jessica Henwick, vista a la sèrie Iron Fist.

L'únic a lamentar de De amor y monstruos és que, tot volent no passar-se de pretensiosa, acabi fent-se curta i no desenvolupi algunes bones idees. Serà una franquícia? Tot dependrà dels consums, però de moment s'ha convertit en un dels productes més vistos de la setmana a Netflix.