«No imaginava que a Europa hi pogués haver gent dormint al carrer»

La cantant i guitarrista senegalesa Mariaa Siga actua demà (21h) al Teatre Mundial de la Bisbal, després del seu èxit l’any passat en el concert compartit amb el power trio de Raúl Rodríguez. En aquesta ocasió el Vipsbalsound la convida a presentar el seu nou espectacle amb la companyia del seu germà Papa Malick a la guitarra i el seu oncle Aziz Loulou a les percussions. El repertori combinarà peces del disc dedicat al seu fill, Sama Nene, amb altres del treball que publicarà aquest 2024, Sama Guente (El meu somni)

La gent a Europa se sorprèn en veure a una dona senegalesa cantar blues, reggae o jazz, i fins i tot tocant la guitarra en un escenari? 

Sempre he estat una persona musicalment curiosa, i m’he inspirat molt en artistes com Aretha Franklin , Angélique Kidjo o Bob Marley. Sempre he escoltat diferents estils. I s’ha de tenir en compte que la majoria d’aquestes músiques també tenen les seves arrels a l’Àfrica.

És errònia la imatge que tenim aquí de les dones africanes?

Al Senegal vaig tenir una bona educació, vaig créixer en un ambient sa. A la meva família vivíem molt modestament, però érem feliços. Els meus pares sempre em deien que cregués en mi i que mai renunciés als meus somnis. Es pot trobar la riquesa en un altre lloc, més enllà de les coses materials.

Es pot trobar la riquesa en un altre lloc, més enllà de les coses materials

 Què és el que més la va sorprendre d’Europa quan hi va arribar per primera vegada?

Hi ha moltes diferències en les mentalitats. Aquí, la gent pot ser veïna i no arribar a conèixer-se, ni tan sols a parlar-se, cosa que és impensable al Senegal. D’altra banda, no m’imaginava que a Europa pogués haver-hi gent dormint al carrer, completament abandonada de tothom. Això sí, em sembla que la gent a Europa és molt més conscient dels problemes ecològics de tot el planeta i s’hi implica molt més.

Segueix vostè en contacte amb els seus familiars i amics del seu país d’origen? 

Sí, per descomptat, hi torno quan puc per a reposar-me i no oblidar les meves arrels.

Aquí, la gent pot ser veïna i no arribar a conèixer-se, ni tan sols a parlar-se, cosa que és impensable al Senegal

Un dels seus títols més coneguts és La révolte. Contra què es revolta Mariaa Siga?

Em rebel·lo contra les injustícies, contra els problemes socials La majoria de lletres de les meves cançons parlen de temes com la salut, els nens del carrer, o la violència contra les dones. Tots els temes que m’afecten, encara que no sigui directament, em repugnen. Em considero apolítica, però sempre estic al costat del poble i dels que pateixen.

A tota Europa, també a França on fa anys que resideix, sorgeixen partits antiimmigració. Què n’opina?

Per desgràcia, a tot el món neixen partits polítics que preconitzen l’aïllament i el rebuig de la diferència. Ningú agafa la decisió d’emigrar amb alegria en el cor, sinó que ho fan per a aspirar a un futur millor. Crec que tothom ha de tenir l’oportunitat d’aconseguir-ho. Aleshores, el replegament en un mateix i el rebuig de l’altre em fa por. Estic a favor de la unió dels pobles.

Per desgràcia, a tot el món neixen partits polítics que preconitzen l’aïllament i el rebuig de la diferència

Tot i ser una artista reconeguda, ha viscut personalment episodis de racisme?

Sí, això ja m’ha passat, i fins i tot si tracto que no m’importi, em continua afectant. Però m’estimo més ser positiva i no centrar-me en aquesta gent. Prefereixo no fixar-me en les persones racistes, perquè durant els meus concerts rebo molt d’amor i suport, la qual cosa em dóna molta força.

Subscriu-te per seguir llegint